Detergència

JAVIER CUERVO omés per viure a Occident tens un home que és teu i una missió de pau o de guerra en un país llunyà. I si t'estranya, un senyor ofès diu que gràcies a això gaudeixes de televisor de pantalla plana i pots escollir entre detergents.
Ara que m'estava assabentant que el nostre home a l'Afganistan (que en aquest cas no pot ser dona) es deia Hamid Karzai diu que no vol ser "el nostre home". L'Afganistan era on trencaven budes, vesteixen burques i hi ha talibà, on bombardegem democràcia i on el nostre home va organitzar el frau electoral contra els que amenaçaven d'amputar el dit a qui votés. Els talibans són barbuts, teòcrates i apunten contra els nostres soldats i "el nostre home", mai és el nostre però hi anem pel plasma televisiu i la llibertat de detergència.
Malgrat estar rentats per sabons en pugna per la contínua innovació i entretinguts per pantalles amb més qualitat d'imatge, no hi ha manera que sigui popular bombardejar democràcia en missions de pau. L'enemic és molt dolent; el nostre home, molt poc nostre i nosaltres, molt ?egoistes. Encara sort que hi ha persones i òrgans que estenen ponts. Els partits, per exemple. A Espanya, el govern socialista, com que és pacifista, de la guerra en diu pau. El PP, com que és bel·licista, vol que n'hi digui guerra. A Alemanya, les forces de la qual a l'Afganistan van matar una pila de civils en un bombardeig, aquesta guerra llunyana és impopular però els partits més votats (més populars) li donen suport.
Els tècnics que expliquen als líders els perquès, diran que no s'ha invertit prou per formar opinió i que amb més dosis d'odi les missions de pau i les guerres es tornen populars. De més gran cal ser tècnic: tries països i homes que no són teus, organitzes guerres que ningú vol i ni et maten, ni et jutgen perquè defenses la democràcia i la detergència.