´Fins a Pinochet, els advocats dels drets humans perdien tot i que solien tenir raó´

ENTREVISTA DE MARTA PALLARÈS GIRONA De Pinochet a Hissene Habré, l'antic dictador del Txad. Reed Brody i Human Rights Watch han perseguit dictadors fora de l'abast de la justícia. A The Dictator Hunter, que es projecta avui a Girona dins El Documental del Mes, la directora Klaartje Quirijns mostra la lluita de Brody i les víctimes de la dictadura al Txad per dur Habré als tribunals.

Afirma que si algú mata una persona, va a la presó; si en mata 40, al psiquiàtric. Però si en mates 40.000, t'exilies amb un bon compte corrent.
Així arrenca The Dictator Hunter, però afortunadament hi ha coses que estan canviant. Després de la tasca del jutge Garzón amb el cas Pinochet, el món ha canviat, i conceptes com responsabilitat o justícia tornen a estar a debat.
Quina és la seva tasca dins de Human Rights Watch?
En sóc el portaveu i qui ajuda les víctimes a trobar justícia a través de mecanismes jurídics. Vaig començar amb Pinochet i va ser en aquest cas quan ens vam adonar que teníem una nova eina, la competència universal, per ajudar les víctimes quan assassins semblaven fora de l'abast de la justícia.
The Dictator Hunter mostra la seva lluita per condemnar Habré.
Una activista del Txad em va contactar perquè em coneixia per Pinochet. Amb un grup clandestí vam preparar la demanda judicial tot i no saber si hauríem creat les condicions polítiques propícies, però per sorpresa nostra un jutge senegalès la va acceptar a tràmit.
Però el cas no va prosperar.
Hi va haver interferències polítiques denunciades per l'ONU, i es va desestimar la demanda. Les víctimes van acudir a un tribunal belga amb una llei de competència universal, i després de quatre anys un jutge va demanar l'extradició d'Habré. El Senegal s'hi va negar, mentre que la Unió Africana exigia que el busquessin.
I aquí, el 2006, s'acaba el film.
Així és, i tres anys després encara no s'ha obert la investigació. El Senegal al·lega una manca de diners per tirar-la endavant, i la Unió Europea s'ha ofert a finançar-la sempre que el Senegal presenti un pressupost més creïble: ha dit que costaria 27 milions d'euros i això és molt exagerat.
Què li sembla el resultat del film?
Vaig acceptar perquè cal acostar-nos a l'opinió pública, però hi va haver moments de conflicte. En algunes ocasions vam tallar el rodatge perquè la realitzadora té una visió que no sempre era la nostra. Però en global, aquesta és una arma que ens ajuda a trobar suport en públic i governs.
No s'ha plantejat mai abandonar?
És que és molt gratificant! Fins al cas Pinochet, els advocats dels drets humans perdien tot i que solien tenir raó, però es va canviar la tendència. Vam veure que es podien crear les condicions necessàries perquè la justícia vencés sobre l'odi i la tirania.
I la població civil pot marcar la diferència en aquests casos?
Les víctimes són les arquitectes dels casos de justícia universal. Souleymane Guengueng, el protagonista del film, va jurar que si recuperava la llibertat lluitaria, i en sortir de la presó va unir totes les víctimes. Sense ells res d'això no hauria estat possible.