EL TRESOR DE CAPMANY

QUIM CURBET Envoltada de vinyes i de núvols, ombres i camins, i vigilada per la torre d'un fort, l'església de Santa Àgata, coberta amb un para-sol, s'empara d'un cel que sembla empapat de vi.
Campmany, que ve de "camp", ha sofert al llarg de la seva història un reguitzell d'epidèmies, accidents, temporals, pedregades, nevades, guerres, ventades, incendis forestals i aiguats. Tant ha sofert el poble que un dia els seus habitants van decidir canviar el nom per Capmany, que ve de "cap".
Vint cellers de vi, tot l'any omplen els carrers d'olor de verema. Parlar de Capmany és parlar de vinyes que creixen en terrenys granítics i de vi madurat amb el sol de l'Empordà. És parlar de varietats viníferes i denominació d'origen, de famílies que es dediquen des de temps immemorial a l'elaboració i el comerç de vins.
Capmany produeix vins negres amb aromes de fruita, vins rosats del color de les cireres, garnatxes fets amb raïm que ha dormit sobre la palla i moscatells càlids i sedosos. Però també és terra d'alzines, de bolets i de senglars, que els caçadors encalcen quan arriba la temporada.
Els capmanyencs dediquen la seva vida al vi, però durant la nit més llarga de l'any encara somien en trobar el tresor que un dia amagà el senyor de Capmany.
El Merdançà travessa el poble com una ferida seca, encara que a vegades s'omple d'aigua i s'enfila fins les cases. Més avall, el Llobregat recull l'aiguada, que generalment passa pel costat dels antics banys de la Mercè sense immutar-se del que allà hi passa, en unes estances closes, decorades amb colors de puticlub.