Pascual Serrano (València, 1964) va presentar dijous a Blanes el seu darrer llibre "Desinformación. Cómo los medios ocultan el mundo" (Península). Fundador de www.rebelion.org, continua crític com sempre amb els mass media.

Aquest dia un avió no el van deixar sobrevolar els Estats Units perquè hi viatjava un periodista non grato.

Era Nando Calvo, molt amic meu. És un signe inquietant d'on estem anant a parar. Trist és el món on un periodista -que només escriu- és un perill per a l país més poderós.

La desinformació a què segons vostè ens sotmeten els mitjans és per motius ideològics o econòmics?

Hi ha motius estructurals, hi ha la necessitat de rendibilitat dels mitjans, i hi ha un clar pla preconcebut i dissenyat per desinformar sobre alguns temes.

Potser té a veure amb el que diu Orwell a 1984: "Qui controla el present controla el passat, i qui controla el passat controla el futur".

Probablement. Però aquell Big Brother ja no és l'estat, a aquestes alçades hi ha empreses i poders molt més poderosos. Miri els EUA, on ni el president pot reformar el sistema sanitari perquè hi ha algú per sobre que s'hi oposa.

Obama és una de les grans mentides dels mitjans?

Prou feina té amb enfrontar-se als amos del món. Encara ha de demostrar si vol canviar les coses. I si pot. Que no pot, ja n'estic convençut. Em queda el dubte de si vol.

Així que no són paranoies, allò dels poders ocults que dominen el món?

Ja no estan ocults. Són les empreses que remenen més diners que el PIB de molts estats. Per saber qui mana al món només s'han de mirar les borses dels països rics.

Per no marxar de 1984, s'hi diu també que "quan hi hagi una revolució, nosaltres ja serem cendra".

Bé, però les alternatives no es limiten a: o alienació o revolució. Fins que no arribi la situació idíl·lica, hi ha moltes fites que es poden aconseguir.

Què se'ns oculta, per exemple, del que passa a Hondures?

Un diari català posava en dubte que la policia hagués tirat gasos dins l'ambaixada de Brasil, quan la Creu Roja va haver d'atendre els intoxicats.

I del que passa a Sud-amèrica?

Els avenços socials de molts governs que són qualificats falsament de dictadures.

Es tracten igual els dirigents del tercer i del primer món?

No s'utilitza el mateix raser, miri com es tracten les pallassades de Ieltsin o Berlusconi i com es tracta Evo Morales. Però és que els del tercer món també es tracten diferent, depenent de si són amics o enemics.

I quan es tracta d'informar sobre el propi país?

Aleshores es difonen les 20 línies de l'informe d'Amnistia Internacional sobre Cuba i s'oculten les 20 pàgines que parlen d'Espanya.

Quins són els grans enganys referents a Espanya?

Uff. La transició, una monarquia intocable, el silenci sobre la proposta d'una banca pública que es va fer durant la crisi... i molts altres.