Tardo menys a anar a Madrid en TAV des de Barcelona que a Palafrugell amb tren i autobús." La meva cosina Gisela, que estudia Filologia Catalana, havia estat molt callada fins que no va poder més. Un cop es va produir un breu silenci en una conversa sobre transport públic i altres històries, ens va deixar aquesta flor de frase. Li vaig demanar que ho justifiqués oblidant-se dels temps de recorregut de casa a l'estació. Aquest és el seu resum. Sants-Flaçà: 1 hora 45 minuts des que para a Maçanet-Massanes una bona estona. Després, espera a Flaçà que, com a mínim, és de 25 minuts fins que arriba la Sarfa (empresa que segueix monopolitzant sorprenentment el mercat d'aquesta zona). I de Flaçà a Palafrugell, 40 minuts exactes. Total: 2 hores 50 minuts, que li costen 10,25 euros. El viatge a Madrid amb TAV directe, reservat amb uns quants mesos d'antelació li va costar 50 euros i va trigar una mica més de dues hores i mitja a fer-lo.
No és hora de buscar culpables sinó solucions. Crec que tots estem d'acord que aquesta situació és impresentable. El sistema ferroviari regional i les línees d'autobusos són un dels grans passius del nostre transport públic: tant en equipament com en freqüència i horaris. No pot ser que no hi hagi trens regionals de Barcelona a Figueres més tard de les 20.46. Després tenim el problema del transport públic entre poblacions, que s'hauria de millorar, permetent més competència i oferint millors serveis. Ens queda temps per arreglar-ho? Potser hem d'esperar que els nous trens regionals puguin fer servir les línies del TAV perquè puguin augmentar la velocitat. Tot sigui que la Gisela no ho vegi i que haguem d'esperar que ho disfrutin les noves generacions.
