Membre de la Universitat de Northumbria, Parks va assitir fa dos caps de setmana a les jornades internacionals The Figueres Conference, celebrades al castell de Sant Ferran. Assegura que hi ha molt de camí per recórrer en matèria d'energies renovables.

Jornades internacionals sobre les energies renovables com la que s'ha celebrat a Figueres impulsen el debat o es queden simplement en paraules?

Crec que són una font per establir contactes i no es queden només en la teoria sobre aquesta temàtica sinó que es tracten casos pràctics dels països i zones d'on provenen els diversos ponents. Crec que se'n pot fer un bon balanç.

La comarca de l'Alt Empordà és una de les que té més vent i, per tant, amb més possibilitats eòliques però, irònicament, la majoria dels que hi ha projectats no són una realitat. Això només passa aquí?

No. Nosaltres a Anglaterra també tenim un munt de projectes sobre la taula però els tràmits tampoc són ràpids. A més, hi ha moltíssima oposició en algunes zones, fins i tot dels mateixos polítics, a l'hora de dur-ho a terme. Tot i que l'oposició no atura el procés sí que el retarda.

Falta de conscienciació?

Molt sovint és així però hi ha casos en què les persones que s'hi oposen són experts i persones preparades. Cal treballar perquè siguin els mateixos ciutadans els que conscienciïn els polítics de la importància d'invertir en sostenibilitat.

I allò de: hi estic a favor però, si us plau, lluny de casa meva, també hi fa?

Segurament, però almenys en el cas anglès, els opositors ho són a les zones urbanes i turístiques on, igual que a l'Empordà, això crearia un greu impacte visual. Hi ha altres llocs, en canvi, on veure molins de vent és una característica més de la zona.

Vostès treballen per crear edificis autosuficients energèticament. Això, però, no s'ho pot pagar qualsevol.

Estem treballant en un programa de rehabilitació d'edificis antics per tal de reconvertir-los però és un procés car. Ara per ara, el més econòmic i i assequible són les plaques solars però confio que, amb els anys, ho arribi a ser. Per això, però, també calen recursos de les administracions.

Els polítics verds són una mica com els metges, que et diuen que no fumis però ells també ho fan?

Particularment, m'ho aplico: estic renovant casa meva -d'uns 100 anys d'antiguitat- amb aquests sistemes de què parlava però jo no sóc política. Crec, però, que sí que es veritat que la majoria dels que defensen el medi no practiquen amb l'exemple, especialment en temes de transport.

Alguna cosa falla, doncs.

Estem més enrere del que ho estan altres països però crec que és possible i penso que han de ser els mateixos que voten els seus dirigents els qui han de treballar per concienciar-los.

Que el 2020 un 20% de l'energia provingui de les renovables és un somni que es pot fer realitat?

Sí que pot ser, sempre que es comenci per projectes petits i, amb els temps, es canviï la mentalitat.