ENTREVISTA DE JOAQUIM BOHIGAS MOLLERA GIRONA
Xavier Serra (Barcelona, 1954) és el professor del crèdit Filosofia de l'Índia i Shankara, el vedanta advaita hindú, que s'impartiran aquest curs a la Universitat de Girona. Format amb Raimon Panikkar, va començar, per iniciativa d'Assofia i amb col·labo?ració de la Càtedra Ferrater el curs 2004-05, unes sessions que volen ser una "invitació" a l'estudi de saviesa asiàtica. Serra és també docent a l'IES Pla de l'Estany (Banyoles).
Per a què serveix la filosofia?
Ara hi ha la recuperació de la idea que, més que l'especialització cap a un discurs determinat, la filosofia és un art per aprendre a saber viure. El pensament grec ja tenia aquest sentit. Amb Sòcrates, Plató... era una opció de vida, el fet de plantejar-se l'existència. La saviesa que permet, a més de conèixer coses, adonar-te de qui ets... Fixa't en l'expressió "Prendre's les coses amb filosofia".
Què aporta la filosofia oriental en el pensament occidental?
En el curs, ho delimito al pensament de l'Àsia. En concret, de l'Índia i la Xina. Orient també és l'Orient mitjà i, per tant, el cristianisme s'hi pot encabir. Sobre les aportacions: en primer lloc, una perspectiva. T'enfrontes amb d'altres tradicions, per adonar-te de la pròpia (el cas de Pannikar). D'aquesta manera, per exemple, veure diferents maneres d'encarar els problemes. I conèixer la manera pròpia. Qui no coneix la seva tradició filosòfica, no en coneix cap.
Pannikar és un abanderat del pluralisme cultural i religiós. Però, més enllà de conèixer-nos....
Per la immigració, en un moment determinat s'haurà de fer l'esforç d'entendre qui té una tradició diferent a la teva.
Per convivència?
Això és una funció sociològica. Però també pel propòsit d'entendre l'existència de manera diferent. Et permet interrogar-te de coses que ni et plantejaves. De diferent manera. O la seva resolució. Les línies de pensament són diverses i, potser, algunes qüestions les hem plantejat malament...
Dialoguem. Però, i si hi ha una incompatibilitat entre ambdós?
El pensament occidental té punts en comú amb l'asiàtic fins al Renaixement. El trencament definitiu és de fa 500 anys, amb un propòsit reduccionista. Plantejar-se l'existència i entendre la vida, i no tant de pensar sobre allò real (o no), s'acosta més a la cultura índia i xinesa.
Un reduccionisme interessat...
...les llavors del racionalisme són a Grècia, però amb més diversitat...
Què és la nodualitat asiàtica?
No reduir, com a forma de coneixement, l'home a cos i ànima. Aquí, es va fer a partir de Descartes. És cos, ànima i esperit. Com a concepció de la realitat, la nodualitat diu que el fonament últim no només sempre està en el més enllà (perspectiva monoteista) sinó també és immanent en totes les coses. "Més enllà" i "més aquí". La via mística és una sortida i, alhora, una profundització. En la nostra tradició, el nodualisme ha estat mal entès dient que és pantaisme.
Vostè té molts i variats alumnes...
És per la indigència occidental, que insta al consum. Però som més.
