Antic director d'oficina bancària, acaba de publicar El código del dinero: conquista tu libertad financiera. No esperin receptes per fer-se rics, però en canvi hi aprendran de quina manera no ho podran ser mai: treballant

Ha escrit que la pitjor manera de fer diners és treballar.

Vendre hores de treball no ens traurà de pobres, i en canvi en sortirem si dediquem aquest temps a pensar, a crear, a desenvolupar el talent.

Però la majoria aspira a una bona col·locació.

En una feina assalariada vens el teu temps a canvi d'un sou, però el lloc de treball mai no serà teu, per bé que ho facis i per anys que hi passis. I els sous no pugen sinó que baixen, per la llei de l'oferta i la demanda: en l'economia global, hi ha més gent disposada a treballar que llocs de treball.

Si tots fóssim emprenedors, qui ens faria d'assalariat?

Sempre trobarem persones que no estan disposades a córrer el risc. Però m'agrada imaginar una economia d'autoempleats. No és tan diferent del que vam viure en el passat, en el temps dels artesans. En una economia de negocis d'una o dues persones serem molt més feliços.

Si tots ens posem a vendre creativitat individual, el preu d'aquest "producte" també baixarà.

Com a mínim, tindrem més possibilitats. A la feina assalariada, la guerra dels preus ja l'hem perduda. L'única opció per a Occident és avançar cap a una economia molt més orientada a la innovació que a la producció.

Vostè diu que el diner no és una realitat sinó una idea.

La riquesa, la prosperitat i l'abundància neixen sempre d'una idea, i els problemes econòmics també. La gent no té problemes amb els diners sinó amb els patrons i les creences sobre els diners. Hi ha gent molt preocupada perquè creu que els diners són dolents, i creure això els arruïna.

Els diners no són dolents?

Són neutres com un ganivet: pots usar-lo per untar el pa amb la mantega, o per cometre un crim.

L'Evangeli diu que és més fàcil que un camell passi per l'ull d'una agulla que no que un ric entri al cel.

"L'ull de l'agulla" era el nom d'una porta de les fortificacions, per on només passava una persona. Vol dir que al cel s'hi entra sense el camell, sense els béns materials.

M'ho havien explicat diferent.

La cultura judeocristiana ha transmès unes idees que han arruïnat l'economia de les persones i la seva pau interior.

També diu que hem de patir per la jubilació.

La nostra generació, la que es jubilarà a partir del 2020, tindrà una gran decepció perquè després de treballar molt cobrarà pensions minses, i passarà de cop de la classe mitjana a la baixa. No podem delegar això en el Govern, i la millor manera de fer-hi front és espavilar-nos per tenir fonts pròpies d'ingressos, que siguin diverses, i que continuïn donant-nos uns rendiments quan ens jubilem.