Francesc Canosa, periodista i reputat estudiós de la història de la televisió, presenta avui a les 8 del vespre a la Casa de Cultura de Girona el llibre República TV, que relata l'intent de crear una televisió catalana que va haver-hi a començaments dels anys 30.

Una televisió catalana? Als anys 30? Deu ser una broma.

Va haver-hi un intent seriós de crear-la, però la Guerra Civil va estroncar el projecte.

Però eren castells a l'aire o una cosa amb cara i ulls?

Era totalment factible. L'any 1934 es va crear a Barcelona una societat televisiva, impulsada per la Generalitat. Als anys 20 ja es veia la televisió com l'evolució natural de la ràdio. Ara bé, si em pregunta si es va arribar a fer algun tipus de programa, la resposta és no.

Eren uns temps massa moguts?

És clar, el 1934 hi ha els fets d'octubre i ho frenen tot. El Govern no torna a ser-hi fins 1936, i al cap de tres mesos comença la guerra. De fet en començar la guerra, el Comissariat de Propaganda comptava amb la televisió.

Un veritable visionari.

Miri com poc després, el gran èxit de l'Alemanya nazi va ser la propaganda televisiva.

Tenir grans projectes que no es realitzen és un signe d'identitat català?

La història de Catalunya és un coitus interruptus. Sempre està perseguint el somni, com el burro que va darrere la pastanaga. Però aquesta és la gràcia, perquè si agafes la pastanaga t'atures, però mentre no l'atrapis vas tirant endavant. També és cert que ja seria hora que el burro pogués menjar alguna pastanaga...

Si aquella televisió hagués reeixit hauria canviat la història?

Totalment. Aleshores el món ja era audiovisual, i Catalunya necessitava televisió perquè es jugava la possibilitat d'existir o no. Durant tot el segle XX van ser cinema i televisió els que van gestionar la realitat.

De què va servir aquell intent?

TV3, les televisions locals, tota la indústria audiovisual catalana...no existiria sense aquell projecte.

Quan veu ara TV3, què creu que hauria de canviar?

Les grans fites de la seva creació van ser emmirallar-nos amb el món i que tot el territori se sentís reconegut audiovisualment. Actualment hauria de tenir la mateixa mirada: mirar al món directament, sense passar ni per Madrid ni... per Albacete.

Existeix la famosa crosta nacionalista de TV3?

En absolut, dir això és mentir. No ha existit mai. És un estereotip mediàtic que s'utilitza per distreure'ns d'altres coses, com que la pràctica totalitat de televisions que es veuen a Catalunya són en castellà.

Un periodista d'aquest diari insisteix que la televisió catalana està dirigida per un soviet comunista...

Comunista? Ha, ha, què va, home. El problema de TV3 és que audiovisualment 2009 no és 1983, tot i que és igual de necessària. Ha de renovar la mirada, fer-se una revisió oftalmològica. Els darrers anys ha mirat massa cap a l'Estat espanyol, tant en continguts com en estil.