CARMEN ECHAZARRETA
Queden dos dies per al final de l'any i les televisions i diaris, sobretot als dominicals de diumenge passat, destinen planes i planes a fer balanç amb la selecció dels fets i personatges més destacats de l'any i, fins i tot, alguns mitjans, de la dècada sencera. Jo també he estat fent aquest exercici retrospectiu d'elaborar la meva llista personal perquè com diu Umberto Eco en un llibre molt interessant que acaba de publicar, El vértigo de las listas, "quan volem atrapar i descriure la realitat i ser objectius ho fem a través de les llistes". I bé, he començat pels personatges que sovint van associats a uns fets: Obama, controvertit premi Nobel de la Pau que ha aconseguit tirar endavant el seu pla de sanitat universal als EUA; Michael Jackson i la seva prematura mort; Aminetu Haidar, invicta d'una vaga de fam que ha posat contra les cordes la diplomàcia d'Espanya i el Marroc; Vicenç Ferrer, una vida exemplar dedicada a la casta dels intocables de l'Índia que ha mort com va viure, sense fer soroll; Tiger Woods, el jugador de golf més important de la història, la vida privada del qual ha provocat les ires del puritanisme més recalcitrant nord-americà.
I, de sobte, apareix un personatge que contra la meva voluntat emergeix amb una força descomunal per fer-se un lloc a la meva llista: Belén Esteban, la princesa del poble, tal com l'anomena algun titular de premsa. Més de tres milions d'espectadors van seguir les seves declaracions en un programa de Telecinco que es diu, estranyament, Sálvame Deluxe. La novetat que aportava aquest personatge era el repertori de canvis facials als quals s'havia sotmès mitjançant cirurgia estètica, i que mostrava davant les càmeres. Sens dubte, l'impacte comunicatiu i publicitari li confereix un lloc estel·lar.
