ENTREVISTA DE ALBERT SOLER GIRONA
L'hotel Terraza inicia el 2 de gener la celebració del 75è aniversari amb la presentació d'un documental i un llibre. Durant tot 2010 hi haurà actes, activitats i manifestacions artístiques i culturals que retran homenatge a tots els qui han participat en la seva història.
Quin tipus de gent podia venir a un hotel de Roses el 1935?
En aquells moments el més important de l'hotel era el restaurant. Els clients eren gent de llocs propers que anaven a la platja. De Figueres, d'Olot, inclús de Vic i Terrassa. Estrangers no en vam veure fins als anys 50.
I un any després, la guerra. Com va afectar el negoci?
L'hotel es va convertir en un quarter. El meu avi -que és qui va fundar el negoci- va marxar a Sant Sebastià i va tornar el 1939 per reconstruir-lo.
Parlant de conflictes, més endavant devien arribar els primers biquinis.
Com que aquí de seguida vam tenir influència francesa, els biquinis es veien molt més normals que en altres llocs.
Més europeus, vaja.
Miri, per exemple la meva mare porta a l'hotel més de 50 anys i mai no va demanar el llibre de família als clients, com es feia en altres hotels. Els biquinis, igual que després el topless, no van provocar cap escàndol.
El turisme els va suposar per tant una finestra d'aire fresc?
Podríem dir que ens va acostar abans a Europa. Compti que hi va haver clients que van començar a venir aquí quan es va obrir a frontera i no van deixar de fer-ho fins que ja no anaven de vacances.
Quin és el client més antic?
N'hi ha uns quants que fa més de 20 i 30 anys que vénen. Però hi ha uns senyors que fa 46 anys ininterromputs que vénent de vacances. I des que estan jubilats vénen maig, juliol i setembre.
Era més exigent el client d'abans o el d'ara?
Els primers clients van ser molt exigents. Després, amb el boom turístic n'hi havia tanta quantitat que estaven satisfets pel simple fet d'aconseguir allotjament. I ara ens trobem en un moment on segurament hi ha els clients més exigents de tots.
Què exigeixen?
Sobretot que la relació qualitat-preu sigui el màxim d'ajustada. Estem en un dels moments més complicats del turisme dels darrers 50 anys.
Per quina causa?
Avui tothom pot viatjar a qualsevol lloc del món, així que l'oferta és amplíssima. Per tant, el repte difícil no és captar clients, sinó que repeteixin.
Veu alguna solució a la crisi del sector hoteler a Catalunya?
El nostre futur està en l'estada curta, l'escapada. Si mantenim la qualitat i sabem transmetre els valors que té aquesta terra, ho aconseguirem.
De quin país és el client ideal?
Nosaltres, i Roses en general, vivim sobretot del turisme francès, i és el que hem de vetllar per no perdre. El dia que falti el client francès, ho passarem malament.
Entre nosaltres: i quin client no vol gairebé ni pagant el doble?
He, he, cap. Els anys i l'experiència ensenyen a trampejar fins i tot els clients difícils.
