L'spin off Easy Innova, l'oficina Verda de la UdG i el Parc Científic i Tecnològic han creat e-Hitchhiking (autoestop electrònic). Els usuaris -consultin la web del mateix nom- es comuniquen per mòbil en temps real, es recullen els uns als altres i comparteixen vehicle.

Què té a veure l'autoestop amb Txigrinski?

No, no és Txigrinski. És Hitchhiking.

Ah, perdó. Igualment, Déu n'hi do, el nom.

És anglès, i vol dir precisament autoestop. Hi posem la "e" al davant per assenyalar que és electrònic.

A veure si entenc el funcionament: acabo la feina al meu despatx de la UdG, contacto pel mòbil amb qui em pugui dur a casa i pujo al seu cotxe?

Això és una opció que ofereix el projecte. L'altra és fer-ho ja de manera programada: si vostè sap que el seu trajecte el realitza altra gent amb horaris similars, es posen d'acord per fer-lo junts cada dia.

Per això darrer no calen gaires noves tecnologies.

És clar, això és el que s'ha fet tota la vida. Però ja que donem la possibilitat d'usar les noves tecnologies per trobar company de ruta immediat, també oferim aquesta via tradicional.

Cal un telèfon mòbil amb GPS?

Sí, hem utilitzat la subvenció del Ministeri per comprar 100 mòbils que donarem als 100 usuaris de la prova pilot, que comença ara i durarà 9 mesos.

Que sorgeixin iniciatives així no diu res de bo del transport públic...

No plantegem la proposta com un substitutiu del transport públic, que és imprescindible. Però no pot arribar arreu. Jo mateixa, per venir de Castelló d'Empúries al Parc Científic hauria d'agafar autobús fins a Figueres, tren i altra vegada autobús fins al campus de Montilivi.

Una bona estona.

Al menys una hora i mitja, i això comptant que quadrin els transbords. Amb cotxe es triga la meitat, però molt millor si és compartit.

Veu factible ampliar-ho més enllà de l'àmbit universitari?

És possible, però ho hem dissenyat per a comunitats d'usuaris més restringides, amb horaris semblants i un destí similar. A més, en ser restringit a una comunitat i no obert a tothom, ofereix més seguretat.

Autoestopistes del mètode manual ja no se'n veuen a la carretera.

Realment a penes n'hi ha. Suposo que té relació amb això que li deia de la seguretat.

Però es perd factor sorpresa: amb el mètode antic es creaven parelles, es produïen crims...

(Riu) A canvi, el nostre mètode aporta dinamisme (és en temps real), incentiva l'usuari amb premis (es donen punts bescanviables en serveis o productes), i ofereix confiança.

Allò que deia que tothom pertany a la mateixa comunitat.

I que hi ha un sistema de valoració dels usuaris. Després de cada trajecte és obligatòria una valoració del company de viatge, conductor o no.

Es pot penalitzar els acompanyants que no callen mai?

O els que no es presenten a l'hora.