L'historietista Manuel Vázquez (Anacleto, Las hermanas Gilda) va explicar a una periodista el seu sentit de la bohèmia com la llibertat de, una vegada finalitzada l'entrevista, acompanyar-la a Madrid a l'avió i, en arribar-hi, tornar sense més raó que perquè li venia de gust. Els executius posaven pràcticament el mateix exemple per al contrari, per a un àpat de negocis. Després d'uns anys de criticar, en les meves converses privades, un empresari per explicar que se n'havia anat a València, havia menjat una paella i havia tornat, un dia vaig volar a València, vaig menjar una paella en un dinar de treball i vaig tornar. Tot això em va passar sent només periodista i fent-ho per feina, és a dir, contra la meva voluntat.

Cada cop que he de matinar per agafar avions en aeroports sempre més grans, atestats i incòmodes per anar a una reunió en una ciutat on no sóc turista ni viatger sinó un pencaire que viu molt als afores i, hores després, emprendre un retorn simètric penso que s'ha estès poc l'ús de la videoconferència.

Des que Al Gore és profeta contra l'escalfament global, els seus enemics (desinteressats del canvi climàtic o interessats a contaminar) li calculen quant CO2 allibera a l'atmosfera per conscienciar sobre el CO2 que allibera a l'atmosfera la indústria contaminant. Ell diu haver-ho calculat i que els números li surten a favor dels seus vols en jet privat. Els venedors de tecnologia per a vídeoconferències es posen verds i estimen que es podrien ?economitzar 22 milions de tones anuals de CO2 si les empreses europees ?reduïssin el 20% dels seus viatges de ?negocis. Ho he llegit al? ?magazín d'Air France en el vol de tornada.