Sobre quines qüestions pot decidir un ajuntament? La resposta sembla evident: pot decidir en tot allò en que té competències per fer-ho. Però ara no tothom ho veu tan clar. Dos casos recents -el del padró de Vic o la decisió d'Ascó de ser candidata a acollir el cementiri nuclear- han provocat que algunes veus hagin denunciat que si bé els consistoris municipals tenen el dret d'actuar d'una determinada manera no tenen la legitimitat per fer-ho. Quina legitimitat superior a la que atorga la llei hi ha en un estat de dret? D'ajuntament, alcaldes i regidors, n'hi ha de tots colors, n'hi ha de bons i de dolents i de millors i de pitjors pitjors, però tot i això els ajuntaments són l'única institució que els ciutadans aproven segons l'últim informe del Centre d'Estudis d'Opinió. Per alguna cosa deu ser? Els municipis són on queda més matisada la tirania de les estructures dels partits i on la política ha de donar una resposta més individualitzada. No es pot qüestionar l'autonomia municipal quan no ens agraden les decisions que es prenen i ja existeixen espais d'arbitratge -i no sempre institucionals o polítics- per dirimir els conflictes. Però ara que hem tornat a aparcar el debat de la nova llei electoral de Catalunya, com ha passat tantes i tantes vegades abans, és una satisfacció veure actuar algun polític amb una lògica local i atrevir-se a desafiar els interessos estrictament particulars i electorals dels seus partits. S'ha de defensar el seu deure de fer-ho, encara que s'equivoquin.
