Tercera de les sis filles del fundador de la coneguda empresa gironina d'embotits, la seva vida professional està dedicada al camp dels recursos humans. Amb la periodista Mar Galtés acaba de publicar El timo de la superwoman.

Filla d'un dels grans emprenedors gironins de les últimes dècades, viure en una casa amb tantes dones devia ser una experiència. Li ha servit per escriure aquest llibre?

Si hi ha una superdona a la meva vida aquesta és la meva mare. Mentre tirava endavant un projecte professional -que era el del meu pare, perquè el seu personal era ser mestra d'escola- va ser capaç de tirar endavant la seva pròpia família. La recordo sempre amb panxa, o envoltada de filles, i també a la fàbrica coordinant les operàries. Ella no va tenir fronteres en cap dels seus àmbits i mai vaig tenir una sensació d'absència.

A la seva feina habitual s'hi afegeix ara la de promoció d'un llibre. Com ho porta?

La veritat és que és una feina afegida i tenim força peticions. Però tinc la teoria que les dones som com xiclets, ens estirem, es estirem, ens estirem... per arribar a tot arreu.

L'elasticitat del xiclet no és infinita...

Es veritat, al final també peten. Tots els globus exploten, però hem de fer el possible perquè això no passi.

En el llibre expliqueu l'estrès de la superwoman que treballa, cuida la família i arriba a tot arreu contraposant-lo al d'un home individualista i poc preocupat per la família

Hem partit d'un "home estàndard". Volem denunciar, fugint de les laceracions i d'un discurs negatiu i pessimista que no porta enlloc, que en línies generals a les famílies no hi ha corresponsabilitat. Afortunadament cada vegada hi ha més homes corresponsables.

Hem avançat en la conciliació de la vida personal i laboral?

El problema en parlar de conciliació és que només es pensa en mesures aplicades a les dones amb família. Que no ha de conciliar una persona que viu sola? o una que té pares a càrrec, o una que vol estudiar, o senzillament fer esport? Hem de conciliar tots perquè no es tracta de treballar tantíssimes hores. Es tracta de tenir una mica d'espai per a un mateix, perquè així treballes molt millor i, per tant, ets més productiu.

La superwoman no arriba a tot.

Les principals responsables de les limitacions a la conciliació vénen sovint de les mateixes dones, que no són capaces de delegar tasques que consideren pròpies o que fan millor. No pot ser que vulguem ser perfectes en tot, perquè al final som imperfectes en tot. No passa res si no arribem a tot. Hem de ser més egoistes i menys exigents.

Com a experta en recursos humans, com influeix el gènere en la contractació?

En una entrevista de feina a un home mai li pregunten per com s'organitza per atendre els seus fills. Per al mateix lloc de treball, a una dona segur que li ho pregunten.