Nascut a Blanes, fa més de 28 anys que és a Bolívia, on ha viscut sota governs ben diferents. És doctor en biologia i va dirigir la fundació Acción Cultural Loyola, per descomptat vinculada als jesuïtes.

És vostè català, espanyol o bolivià?

Sóc bastant bolivià, hi he estat mitja vida. Però necessito venir aquí de tant en tant i menjar peix, ballar sardanes, parlar català...

Es pot posar un país en mans d'un camperol?

Estem masa acostumats que els que ho maneguen tot siguin professionals de la política. Per governar no fa falta tenir una gran carrera, cal sentit comú.

Evo Morales en té?

Fins ara sí. Es veu que estima el país, no com altres que el van precedir. No té lligams amb els poderosos i estima la gent. Això és important.

Què està passant a Bolívia?

Hi ha un gran canvi. El país era manegat per un grup de poderosos, blancs per descomptat, mentre que els indígenes (que són el 60% de la població) no tenien dret a participar en la societat. Això és el primer que ha canviat.

És comunista, Evo?

Jo crec que no. Es defineix com a defensor del socialisme comunitari. No té gaire res a veure amb el comunisme.

Qui té en contra?

Interessos estrangers. Bolívia té moltes riqueses de les quals s'aprofitaven altres països. Hi ha molta gent que ha viscut molts anys d'aquests recursos sense ni pagar impostos, i estan en contra d'Evo Morales perquè ho vol controlar. Després, és clar, hi ha els racistes que no suporten que governi un indígena.

També l'acusen de dictador.

Dictador? Hem anat més vegades a votar en els darrers quatre anys que en tots els anys anteriors. Precisament Morales sosté que tot s'ha de posar a consulta del poble.

Encara hi ha injustícies?

Sí, encara hi ha moltes coses a reparar: la gent és massa pobra, l'educació no arriba als pobles petits...Però només fa 4 anys que és al poder, esperem fins als 10 per veure els canvis.

Quin contrast, entre les preocupacions del tercer món i les del primer que veu aquí, no?

Aquí esteu massa ficats en la societat de consum, en tenir-ho sempre tot a la darrera moda. Aquest creixement no es pot sostenir, és impossible. De fet està canviant, perquè molts joves d'aquí se n'estan adonant. Aquest primer món provoca angoixa.

Va ser positiu portar-los allà la forma de vida occidental?

El problema el tenim nosaltres aquí, no el tenen ells. Som nosaltres els que hauríem d'incorporar molts valors d'aquells indígenes. Hem d'aprendre'n, hem de créixer d'una vegada i pensar quina societat volem.

Si els rics no van al cel, hi aniran només els del tercer món?

Déu ens estima a tots. Ara bé, si només pensem en els diners, acabem oblidant els altres. I així aquest món acabarà essent un calvari.

Són els jesuïtes un gra al cul del Vaticà?

El Vaticà no ens ha vist mai gaire bé (riu). Potser perquè sempre hem anat per davant pel que fa a canvis socials.