ENTREVISTA DE ALBERT SOLER GIRONA
Per primera vegada des que es va fundar ja fa quinze anys, la colla castellera Els Marrecs, de Salt, té una dona com a presidenta. Rosa Pérez (Girona, 1951) intenta dur la colla saltenca fins, per descomptat, les cotes més altes.
És vostè la princesa d'aquest castell?
Intentaré ser-ho, si això significa procurar que funcioni.
Provoca vertigen el càrrec de presidenta castellera? Per l'alçada, dic.
Vertigen no, perquè estic envoltada d'un bon equip. Però una es proposa fer les coses bé i engegar nous projectes.
Calen esbroncades en una colla perquè tothom faci el que ha de fer?
Això és més competència del cap de colla. Pel que fa a la junta, no; tots som molt conscients del que hem de fer. Si de cas, cridaria que vingués més gent, sobretot als assajos.
Aquest és el problema més greu?
El principal problema de les colles castelleres és l'econòmic. Els començaments de temporada són durs, perquè les subvencions triguen i encara no fem actuacions i per tant no cobrem.
Que una dona sigui presidenta és un pas més de la famosa paritat?
No crec que hi tingui a veure. El cert és que a la junta som més dones que homes. I als castells la cosa està molt igualada. No falten dones, no. Podríem dir que les dones han escalat posicions en els castells.
L'objectiu és anar milorant marques... caigui qui caigui?
Anar millorant marques, sí, però intentant que no caigui ningú.
Què porta un jove català a fer-se casteller en lloc d'optar per altres entreteniments més... globals?
Primer suposo que li deuen agradar els castells. Però a més d'aixecar castells hi ha tot un seguit d'actes lúdics, tallers, activitats que fem fora del que són les actuacions, on es troben amics de totes les edats, etc. Tot plegat ajuda que la gent s'hi senti bé.
Per no parlar dels culs que es toquen amb l'excusa d'ajudar a pujar...
He, he. Certament es toquen molts de culs en un castell. Però és realment per ajudar el company, no hi ha segones intencions.
No li fan pena els pobres nens ?obligats a pujar a dalt de tot?
Home, obligats, obligats... no. La prova està que vénen als assajos i s'esforcen molt. Els agrada.
Però en teoria són massa petits per tenir discerniment...
Hi deu haver pares que no voldrien de cap maera que el seu fill pugés allà dalt. Però la majoria de pares dels nens que vénen han sigut castellers. Ho porten a la sang.
Alguns defensors dels toros critiquen que són més perillosos els castells...
No es poden comparar. Al món casteller hi ha moltes menys lesions, per exemple, que al futbol.
Què fa llenya avui a Catalunya?
En la meva opinió, si una cosa està fent llenya a Catalunya és la classe política en general, la poca confiança que inspira.
En què hauríem de fer més pinya tots plegats?
A mirar de tirar endavant el projecte de país. I a ser més solidaris.
