RAFAEL DE RIBOT
El Govern espanyol diu que estem a punt de sortir de la crisi -tant de bo tinguin raó- i el Govern català afirma que aquí en sortirem abans i millor que ningú més, així que la cosa deu anar per demà passat. Però tant l'un com l'altre -que en diferents moments van negar l'existència, la dimensió i els efectes que havia de portar la crisi- diuen ara que volen un pacte. Tan temps passant sols la penitència de la seva incapacitat manifesta i resulta que ara que estem a punt de deixar enrere aquest malson volen compartir el mèrit de la recuperació? Tanta generositat fa malpensar. Potser no estem tant a tocar d'una canvi de tendència i, tal com diuen alguns experts, encara haurem de suportar a Espanya, i sobretot a Catalunya, els efectes més durs de la recessió. Si fos així, podria ser que els governs busquessin en la resta de forces parlamentàries una coartada per la seva impotència per posar-hi remei. Però també podria ser que anessin de bona fe i que estiguessin disposats a fer tot el que calgui per aportar solucions, per molt dures i impopulars que resultessin les mesures que cal prendre. Si és així, si avui mateix president de la Generalitat aprofita el ple monogràfic del Parlament per parlar de la crisi per convertir tots els anuncis que ha fet fins ara en accions concretes, caldrà demanar a l'oposició que estigui a l'alçada i que li faci costat. Però si es manté en el discurs demagògic del cap de setmana de presentar-se com a garant de l'estat del benestar algú li haurà de recordar que els autèntics riscos pels drets socials no són les reformes sinó l'immobilisme.
