QUIM CURBET
f ogars de la Selva no és exactament el que normalment s'entén per un poble, és una teoria de la geografia recreativa, un embull d'urbanitzacions a dalt d'un altell amb vistes al Montseny.
Carrers i més carrers sinuosos, flanquejats per cases de tota mena, construïdes per aquitectes de totes les llets, amb patis de gespa plastificada, teulats coronats per antenes parabòliques, barbacoes que es desafien les unes a les altres amb espurnes de carbonet i estàtues de nans cendrosos que vigilen els automòbils que passen com si d'un moment a l'altre hagués d'arribar la seva Blancaneus per salvar-los del fatal encanteri.
Un museu a punt d'obrir evocarà el passat agrícola del poble per qui ho vulgui recordar, però ara, sembla ser que la vida dels seus habitants es desenvolupa més aviat al voltant d'una gasolinera, un restaurant per a camioners, un videoclub, una immobiliària i un supermercat. El municipi pertany a la comarca del Selva, però, en canvi, està sota la jurisdicció de la província de Barcelona i els seus carrers, ben segur, han anat arrelant en terra de ningú.
El cim del Montseny, calvalcant sobre unes altes roques enfarinades, domina tot el paisatge. Les aigües de la pluja d'aquests dies, corren enfangades per les cunetes, deixant anar un sorollet somort, i la força de la gravetat les porta probablement cap a la Tordera. Hostalric s'intueix a baix, flanquejat pels vehicles que circulen per la carretera i per l'autopista i, a l'altre costat, el paisatge queda sempre negat per la claror amarinada del cel de la maresma, que s'obre pas cada matí en un país que no entén de geografia.
