RAFAEL DE RIBOT
Amb sis-centes mil persones sense feina no és estrany que la principal preocupació dels catalans sigui l'atur. Els dos últims informes del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) posen de relleu quins són els principals problemes que ens preocupen i la falta de confiança que el govern sigui capaç de donar-hi solució. Quan es pregunta als ciutadans què els preocupa, la resposta és: primer, l'atur; segon, la insatisfacció amb la política. La resta de qüestions per a les quals es pregunta queden a una distància considerable a l'estudi del CEO. Quan s'interroga específicament per la política més de la meitat dels enquestats diu que l'interessa poc o gens, i no és estrany si tenim en compte que més del setanta per cent creu que els polítics no els escolten i gairebé el mateix percentatge, que actuen en benefici propi.
La crisi actual té tres dimensions clares: l'econòmica, la política i la social o moral. I no ens en sortirem sense avançar en aquests tres àmbits recuperant valors prou sòlids que ens permetin recuperar la confiança i suportar futures batzegades. El sociòleg polonès Zygmunt Bauman parla de la modernitat líquida per definir una societat de valors inestables, canviants, adaptables a les circumstàncies. Per superar els efectes de la fuita hem de reconstruir les parets que defineixen l'espai on es desenvolupa el nostre model de societat. No està en joc sortir de la crisi -que és un fet inexorable- sinó si hem après la lliçó i si som capaços de no tornar a cometre les mateixes errades.
