L'associació Sentit Comú per Catalunya (SCxCAT), fundada el 2007, s'autoanomena un "grup cívic d'opinió" i propugna una regeneració de la política. Amb 1.700 afiliats, avui es presenta a Girona, en un acte que tindrà lloc a les 8 del vespre a l'Hotel Ultònia

Hi ha algun polític amb sentit comú, a Catalunya?

N'hi ha molts amb sentit comú, però les obligacions els obliguen a no tenir-ne, ja que avui tenir sentit comú no ven.

Què cal fer amb la política catalana?

És fonamental regenerar-la, per recuperar la confiança de la ciutadania. Mentre els ciutadans no confiïn en els polítics, els polítics no tenen futur.

Sentit Comú va néixer per donar suport a Duran Lleida. Això no els vincula a determinada tendència política?

Tenim uns principis, valors i actituds compartits amb el centrisme i el diàleg. I és clar, som més afins amb els líders que representen aquesta tendència. Però som totalment independents.

Ahir publicava aquest diari que en 4 anys a Girona ha crescut un 22% el nombre de funcionaris.

A mi no em preocupa si hi ha pocs o molts funcionaris. El que vull és que els que hi ha, siguin útils i eficients.

Ho són?

Per als serveis que ens donen, sobren funcionaris. I pel que paguem, també. La gent té dret a tenir el servei que paga.

Es pot canviar, aquesta situació?

Nosaltres proposem que l'administració pública obligui tothom a reciclar-se i a millorar, en lloc d'assegurar-se la feina de per vida. Exactament igual que l'empresa privada.

Està massa politizada, l'administració pública?

Evidentment. Està al servei del partit que governa, i es guia per criteris personals de partit en lloc de globals de tot Catalunya.

Restringir mandats és una altra de les seves propostes.

Al poder executiu, dos legislatures hauria de ser el màxim. Qui en vuit anys no ha donat el millor de si, ja no ho donarà.

Què és un partit polític?

Una organització dominada per un grup intern que exigeix disciplina total al líder. O sigui: el que es mou no surt a la foto.

Procuren pel poble?

Són només maquinàries per promoure gent cap a la política professional. S'han oblidat de la ciutadania.

Però els polítics són molt treballadors: hi ha diputats que a la vegada tenen despatx professional obert.

El polític que cobra per dedicació total no hauria de poder dedicar-se a una activitat privada.

A qui culpa de la desafecció política?

A la forma i el fons dels polítics. I també a l'individualisme dels ciutadans.

Jo no voto mai: sóc un irresponsable o un anarquista?

Vostè és un passota. Pensi que la gent que no vota està condemnada a ser governada pels altres.

No és ser il·lús pensar que si voto un senyor, ell procurarà per mi?

Bé, és que una de les bases de la política és la utopia (somriu).