Ramon Vilallonga Puy (Escaldes-Engordany, Andorra, 1976) és l'impulsor de la Fundació Doctor Ramon Vilallonga, amb seu a Girona. L'entitat ha atorgat dos premis (recerca predoctoral i formació en cirurgia laparoscòpica) i té els objectius d'impuls de joves investigadors, la cooperació internacional i la preservació del patrimoni bibliogràfic. Treballa de cirurgià a la Vall d'Hebron de Barcelona però ha arrelat a Girona en haver-hi format la família.

Vostè és molt jove i ja està atorgant premis d'impuls investigador.

Una de les línies de treball de la fundació és fomentar la recerca entre els professionals mèdics. Ajudem joves

residents en cirurgia, o altres especialitats, a poder assistir a congressos, presentar treballs, traduir articles i, en el període predoctoral, un premi a completar la tesi. L'altre premi, de cirurgia laparoscòpica, vol donar suport a residents de quart o cinquè de cirurgia general amb cursos d'especialització. Volem millorar la recerca i pràctica dels professionals que estem formant.

L' "economia del coneixement" té, a vegades, poca visibilitat.

Espanya, en conjunt, no és un país gaire permeable a pensar que coneixement i innovació en recerca puguin donar fruits en economia. Molt diferent al cas dels EUA, on participa l'empresa privada. Però Catalunya destaca dins el cas espanyol. La recerca repercuteix en la salut del benestar. Un exemple paradigmàtic és l'oncologia mèdica. En cirurgia, si pots aportar grans coneixements i innovació, hi haurà entitats privades que estaran interessades a desenvolupar tecnologia per aconseguir la tècnica més segura i fiable per al pacient.

Les fundacions fan el pont entre els sectors públic i privat?

Ens podríem establir entremig. Tenim clar, tot i que no tenim afany de lucre, l'argument que és molt important la formació. Volem que els premiats estiguin en centres de formació pioners en recerca quirúrgica.

La sanitat sol tenir bona premsa. Però, des de dins, com es llegeix?

A Europa, i, en concret a l'Estat espanyol, la sanitat, de caràcter universal, és, globalment, excel·lent. Amb uns pros i contres. El nivell dels professionals és molt alt perquè ha passat per molts filtres. Els governs s'han preocupat molt d'establir protocols d'actuació davant de malalties, durant una operació... Tot integrat, el nivell de qualitat assistencial és molt alt. Els professionals tenen bona preparació i, fruit d'això, alguns han marxat. Els nostres centres es beneficien de grans professionals, que no tenen res a envejar a altres països. Si comparem amb la medicina nord-americana, els professionals que vénen a Catalunya queden sorpresos pel que som capaços de fer.

I, en aquest context, Catalunya va a un pas endavant?

En cirurgia, Catalunya ha estat pionera. El Josep Trueta en l'àmbit de la cirurgia gàstrica. La Vall d'Hebron, en el de robòtica. Res a envejar a la resta de països de la Unió Europea. Qualsevol persona es pot beneficiar d'una cirurgia molt complexa.