Moltes nenes, encara, disfressades de núvia -elles diuen "de princesa". Els nens no saben que fa temps els vestien de mariners -soldadets militars, no pas pescadors. Els més transvestits, els papes i les mames, els oncles, els cosins, els parents que mai no trepitgen l'església, només el dia de la comunió del fillol, del cosinet que combrega per primera i potser per darrera vegada.

El mossèn no es cansa de demanar silenci -just avui, que té l'església plena! Els familiars, armats amb càmeres digitals, s'enfilen a l'altar, profanen la sagristia, fan cops de colze a la marededéu. Els convidats descreguts es mofen de la litúrgia, entren i surten per fer un cigarret, se'n foten del rector. Tothom està convençut que la cerimònia és una festa pagana, l'excusa de la xefla, el preludi del tec. La coral s'esganyita amb càntics que el rum-rum incessable de l'última fila ofega. La parròquia és un formiguer.

A primera fila, l'estol de la santa innocència. Al segon rengle, mal de sabates, perruques i coll tibat. El capellà diu amén i ningú es fa el nom-del-pare. El capellà diu doneu-vos la pau i la capella sembla un envelat. El vicari diu hòstia sagrada i la concurrència es pensa que és un acuditÉ

L'Estat laïcista ha arraconat els casoris als jutjats, els funerals als jardins municipals. Els ateus, els agnòstics i els adults no practicants han après que els oficis es solemnitzen amb rigor i disciplina de funcionari. Però quan toca fer contents els més menuts els agafa una sobtada fe, i vet aquí la incoherència: repudiar les misses i alhora exigir oficis profansÉ a dins del temple mateix! L'Església s'ho ha de fer mirar, però algunes famílies s'haurien de plantejar que la comunió no és el festival d'Eurovisió.