Enric Sala Gamito (Girona, 1968), prestigiós oceanògraf resident a Washington, treballa actualment pel National Geographic. Amb alguns dels seus col·legues acaben de rodar un documental a diverses reserves marines -Medes incloses- que s'emetrà l'any vinent per televisió.

Ha trobat gaires tresors, per aquests mars?

El tresor que he descobert són les reserves marines. És espectacular com en aquests llocs s'ha recuperat la vida.

Ja no és pessimista pel futur del mar?

Sóc un optimista emprenyat, perquè les reserves ens donen esperança, però només ho són el 0,01% de la Mediterrània. A Catalunya hi ha 235 hectàrees totalment protegides. És irrisori.

Quin percentatge de la costa catalana hauria d'estar totalment protegida, sense possibilitat de pesca?

Basant-me en estudis científics diria que com a mínim hauria d'estar protegit el 20% de la costa.

Només l'ampliació de la reserva del cap de Creus o crear la de les Formigues troba oposició a molts sectors.

Per desconeixement, ja que les reserves beneficien tothom. Al voltant de les reserves protegides s'està pescant més que a la resta del mar. Sense comptar que una reserva com les Medes, de només 94 hectàrees, aporta 6 milions d'euros anuals en ingressos turístics. Vint vegades més del que dóna la pesca.

Començo a entendre el seu "optimisme emprenyat".

El mar sense reserves, que és com està ara, és com un compte corrent del qual tothom treu diners però ningú fa mai cap ingrés. Les reserves serien com un capital que no es toca i produeix interessos.

Fan prou els poders públics per a la protecció del mar?

Si no hi ha voluntat política és perquè no hi ha demanda pública, ja que els polítcs actuals només responen a la pressió popular, no tenen coratge. I no hi ha pressió perquè la gent no sap que les reserves són un xollo.

Si la cosa no canvia quants anys ens queden de menjar peix?

Ja avui el 80% del peix que es consumeix a Espanya es pesca a altres llocs. Si el ritme d'extracció continua igual, el 2048 quedaran només el 10% de les espècies de pesca.

O sigui que ara estem assaltant els països del tercer món?

La flota espanyola -entre altres- està explotant descaradament la pesca a Mauritània, Moçambic i altres països pobres. Són acords bilaterals però és com un nou colonialisme. Al seu inici, els pirates somalis van sorgir per combatre la pesca industrial europea a aquelles aigües.

A la gent li importa més guanyar el Mundial o salvar el mar?

Malauradament, interessa més el futbol. Fem aquests documentals, per mirar de canviar-ho.

I a vostè: el preocupa més l'Estatut o el futur del mar?

He, he. Em limito a dir que protegir el mar és una questió apolítica. El planeta el compartim tots. Tots els partits haurien de tenir els mateixos objectius per salvar el medi ambient.

Ja tenen els mateixos: cap

(Riu) Això ho ha dit vostè.