Una trentena de persones i entitats han format la Coordinadora per l'Animació Sociocultural de Catalunya (CAS.CAT), que presidirà Xavier Úcar. Volen reactivar el moviment d'animació sociocultural, que havia estat pioner a Catalunya als anys vuitanta.

Per animació sociocultural, la del Tribunal Constitucional?

He, he, sí, però a la contra. Res millor per aconseguir que un poble o un grup es posi en marxa que col·locar-li una amenaça a sobre. I això que els catalans no és que siguem gaire capaços d'actuar unitàriament.

Qualsevol cosa que uneixi és bona?

És positiu que un col·lectiu tingui objectius. El problema és que en aquest cas l'objectiu ens ve en negatiu.

Vostès com hi entren, aquí?

L'animació sociocultural és socioeducació, pretenem que la gent torni a prendre el protagonisme, que s'autoorganitzi. L'animació sociocultural no és circ i pandereta.

L'associacionisme va de capa caiguda, comparat amb els anys 70 i 80?

Això és cert però no és cert. És cert si pensem en un associacionisme com el d'aquells anys. Però això no significa que no hi hagi moviments socials, sinó que han canviat les formes de relació.

De quina manera?

Abans vostè es feia d'una associació i era per a tota la vida. Ara la gent s'hi afegeix conjunturalment, per un objectiu determinat.

Els joves s'associen des de casa, via Facebook.

Això forma part del discurs general en contra de les noves tecnologies, però jo tinc d'elles una visió bastant positiva. Al cap i a la fi, el meu fill juga amb els seus amics amb les noves tecnologies i també surt al carrer a jugar a futbol. Pel que conec jo, es dimonitzen en excés les noves tecnologies.

La millor animació per a molta gent seria avui trobar feina?

És clar, però justament el que pretén l'animació sociocultural és que la gent es posi en marxa. És a dir, no esperar que et portin feina a casa, sinó sortir, moure't. Animar-se és això.

Quines eines han deixat de ser útils amb el temps?

En animació és útil tot allò que serveix perquè una persona -o grup, o comunitat- es motivi. No funciona tot el que fa que algú es tanqui en si mateix i no es relacioni amb els altres.

Em sembla que avui en dia, almenys entre els joves, només els animen el sexe i els diners.

Deixi'm que li pregunti a vostè: què l'animava als 17 0 18 anys?

Jo tenia uns valors: només pensava en el sexe.

(Riu) El jove es troba en una època en la qual necessita arribar als seus límits, per conèixer-se a si mateix. Per això prova coses que als grans, des de fora, ens fan dir aiaiai. I no n'hi ha per tant, els joves s'autorregulen, excepte casos extrems.

El veig molt optimista amb el jovent, contràriament al que es porta.

Ja als anys 30 algú va dir que allò que tu penses que passarà té moltes possibilitats d'ocórrer. Per tant, millor enfocar la vida amb alegria i en positiu.