The River Cafè, a tocar de l'Onyar i l'església de Sant Feliu, celebra cinc anys el 24 de juliol amb una gran festa i concerts. Sembla que faci molt més d'un lustre que està obert, i la raó d'aquesta confusió és que s'ha convertit des de fa temps en un referent de la nit gironina. I del dia.

És casual que això es digui The River i vostè gasti cert aire a Springsteen?

No és gens casual. Sóc un fanàtic de Bruce Springsteen i dels indis americans. A ells està dedicat aquest cafè. Les amanides porten noms de cançons de The Bossi les postres fan referència als indis. Ah, i els segons plats són broquetes amb una fletxa com a punxó.

Per Manitú!

A més, els indis solien acampar al costat dels rius.

Doncs Bruce canta que Down to the river, my baby and I, Oh down to the river we ride (La meva nena i jo, oh, a la vora del riu fem l'amor).

És d'esperar que aquí no passi. Però com que és també un lloc on una parella pot fer una copa tranquil·la, mai se sap...

De tota manera, The River és una cançó mol trista.

És cert, parla de la depressió econòmica dels anys 80 als EUA. The River Cafè no té res de trist, la gent ve a divertir-se.

El seu admirat Springsteen va deixar dit que hi ha més veritat en una cançó que en tot el que ens puguin ensenyar a l'escola.

Hi estic d'acord. I encara afegiria que en ocasions la vida i els bars també ensenyen més que el col·legi.

Què li agrada de la cultura americana?

La possibilitat que ofereix de començar de zero i arribar a ser algú a la vida. Com van fer els meus pares aquí als anys 60 i 70.

I dels indis?

L'amor a la terra.

Observo per aquí una tercera devoció: el futbol.

Això sí, aquí es veuen tots els partits del Barça.

Va disfrutar més amb la Champions del Barça o amb el Mundial de LaRoja?

Per favor! Sempre, sempre, el Barça. Els partits del Mundial els he posat per fer diners, com a bon català (riu). A la mitja part posava de música Lluís Llach, Elèctrica Dharma, etc., per compensar una mica.

Així tothom quedava content.

Sóc molt tolerant. Aquest deu ser dels pocs restaurants que tenen la carta també en euskera i gallec.

Han sigut molt durs aquests cinc anys navegant pel riu?

Força, sobretot a l'inici. Que vingués gent de nit va ser fàcil, però de dia va costar molt.

Era un riu amb barrancs i remolins?

Sí, jo abans treballava a sou. Posar un negoci és més responsabilitat, tens unes nòmines per pagar.

Treballar al costat d'una església l'ajuda espiritualment?

No sóc gaire religiós, recordi que sóc indi (riu). Aquí hi ha Sant Feliu, però aquí també començava el barri xino de Girona. De fet, una part de The River era una peixeteria, i l'altra part era una casa de... nenes.