Centenars d'infants i joves gironins han estat participant aquest estiu en les activitats de lleure i formatives preparades, durant tot l'any, per la Fundació Esplai-Mare de Déu del Mont (Bisbat de Girona). Ferran Ruiz (Caniles, Granada, 1951) és el president d'una institució que té tres àmbits d'actuació: Escola de l'Esplai, la coordinació dels centres d'esplai i el servei de cases de colònies.

Què aporta l'educació no formal en infants i adolescents?

Molt! La fundació parteix de l'objectiu de la formació cristiana (i això ho tenim molt clar) en el lleure. Educar vol dir valors com el companyerisme, la convivència, la solidaritat... És aquí la diferència respecte a altres propostes. Quan són grans, la seva responsabilitat davant la societat és més compromesa.

La via cristiana.

És molt viscuda. Són valors expressats, no tothom els viu, però hi són.

El rol de les famílies.

Saben per què porten els fills i filles en una opció de l'Església.

Hi ha mercantilització de les activitats de lleure per aquestes edats?

Sí, en activitats basades a donar un servei remunerat. I crec que és una situació excessiva. En el nostre cas, els monitors no cobren. Els agradaria, però, finalment, és una opció que prenen. La decisió de treballar pels altres, alhora que s'ho passen bé, és una forma de transmetre valors.

El valor més important dels joves són els diners, afirma Javier Elzo.

No hi estic d'acord. Avui tenim joves, per exemple els que passen per l'Escola de l'Esplai, molt ben preparats en valors. Tinc la sensació, en parlar amb ells, que tenen un compromís cap als altres sense que estigui formalitzat. Els diners són importants però el que demana el cristià és ser, i no tenir. I això es viu en els casals i colònies, i ho veig en els equips de la Fundació: en la manera de treballar... Carai! Hi ha gent molt sana, en diferents àmbits de la societat, i no només amb nosaltres. Sobretot, en jovent.

La formació dels monitors és la més adequada?

Crec que sí. L'educació és fruit de com pensem i som, i com ens situem en la societat. Troben, en l'Escola de l'Esplai, una manera de viure, amb honestedat, solidaritat i que la societat és més que fer diners. El premi Mestres 68 explica que la societat civil ens reconeix la tasca. No només expliquem com es fa un joc de nit, que també, sinó allà a on ens porta. Estem contents, tot i que podem millorar.

Joves i compromís.

Hi ha una diferència entre els àmbits professional i social. Per un monitor, fer colònies no és un sacrifici extraordinari. Si hi afegim un cert compromís i valors, aquest ja té una entrega cap a la societat. El món de l'estudi i el professional sempre representa un esforç. Sí que hi ha un jovent sense ganes de fer res (la generació Ni-ni...) però, alhora, és necessari dir que n'hi ha un altre molt ben preparat que viu per la societat.