Existeix el país ideal?

MARTÍ SABALLS Després d'haver fet quasi 6.000 km en cotxe i visitar set països aquestes vacances m'he fet la pregunta que encapçala "l'apunt final." Doncs no, no existeix; però n'hi ha alguns que estan a prop de ser-ho. És clar que tot és fruit del que a hom li agrada. Eslovènia, per exemple. És una nació petita de poc més de dos milions d'habitants que fa 19 anys que és independent i que ja té l'euro com a divisa. Té muntanya, plana i una mica de mar, no gaire, és cert. Els eslovens prefereixen anar a banyar-se a la veïna Croàcia, on per cert, per anar a les millors platjes d'Istria s'ha de pagar peatge, entrar pels càmpings que ofereixen preus d'un dia o tenir barca. La gastronomia eslovena, com els seus vins, és correcta. Tothom parla idiomes i es troba en una magnífica cruïlla entre l'Europa Central, l'herència austrohongaresa es nota a tot arreu, i el Mediterrani.
La gent és educada, un xic seriosa i, això sí, el país està net com una patena. Trobar-se un paper al carrer o al camp és una excepció. Ljubljana, la seva capital, de només 300.000 habitants té la mesura perfecta. El seu centre és preciós, ple d'ambient i, segons ens van dir, una gran oferta cultural tot l'any. Els pobles que vàrem poder visitar mantenen l'esperit d'ordre antic, amb molt poques coses que grinyolin. Tampoc tenen aquest aire de pastís restaurat de França o parts de casa nostra. És una pena que la zona nord del litoral del llac Bled, icona del país amb certs apunts de comte de fades, hagués caigut en l'especulació urbanística durant l'època comunista on Eslovènia pertanyia a l'ex-Iugoslàvia. Conèixer Eslovènia val la pena, però sense presses.