L'estiu fa baixada, però costa com pujar escalons. Amb aquesta temperatura, qui descansa, qui treballa? Ara mateix, per allargar la festa, agrairíem un grop, una nuvolada espessa, un espetec de trons. Terra fresca de tempesta, llençols a mitjanit. Tips de tendals i d'intempèrie, farts de cerveses amb llimonada, enyorem els gotets de vi, els capvespres urbans, els jerseis de fil, les sabates amb mitjons. La felicitat de retrobar el llit de casa després d'uns dies en matalassos rellogats. L'àpat a l'hora, les notícies de les 9.
Cada cop que ens lamentem perquè s'acaba la presumpta bona vida fem cara de mentiders. Quan l'estiu fa dies que dura ens amara el tedi, que és pitjor que la rutina. L'excés de sol espesseeix la sang. L'excés de sorra ens priva de l'herba de la salut. Ens esperen el quitrà, les enrabiades laborals. També els plats de verdura, les aigües minerals. La perspectiva d'un pont més rendible que un mes seguit de no fotre brot. Ens espera el gimnàs i el curset d'anglès. I la mainada, a col·legi. No falta gens. Una empenta i haurà arribat el setembre gloriós, el mes dels repetidors, el malson de fer veure que mirem fotos, la revenja d'explicar aventures que mai no vam protagonitzar.
Aquí caic, aquí m'aixeco, com qui no ho vol, tancarem la porta de l'estiu. El safari estava preparat, agost era un fullet d'agència. Fer vacances, una experiència de postal. Ben aviat tornarem a caçar bolets, els diumenges faran flaire de molsa i el santoral ens ordenarà la convivència. Canviarem l'hora, un dia a quarts de set serà fosc. Mirarem el calendari de la vida i planificarem les noves mandres. L'estiu vol i dol.
