President de la Federació Espanyola d'Empreses Marítimes, així com de la Catalana, Josep Ros continua la tasca del seu pare, que va fundar els creuers Mare Nostrum ja fa 53 anys.

Háblame del mar, marinero...

El mar per a mi ho és tot. Si em traguessis del mar, no duraria ni dos dies.

A L'Escala molta gent recorda els turistes que tornaven més que marejats: tan mogut estava el mar o tanta sangria els repartien?

Allà hi havia de tot. Uns estaven marejats per una cosa i els altres per l'altra. I alguns per tot plegat. Era un turisme molt diferent del d'ara.

En quin sentit?

Eren uns turistes que venien simplement a passar-s'ho bé. I s'ho passaven bé. Buscaven gresques i xerinola, i nosaltres els donàvem el que volien.

Estaria ben vist avui organitzar aquelles xefles en una cala?

Seria impensable, tot ha canviat. Ha canviat la mentalitat, ha canviat la mateixa gent, han canviat les autoritats. No imagino quins comentaris despertaria avui, veure arribar una barca plena de turistes en un estat tan... "alegre". Ara fem altres rutes i excursions.

Els duien a una cala. I allà què?

Els preparàvem una paella, els donàvem de beure, i fins i tot hi teníem música en directe. En aquella platgeta feia calor, la gent tenia set i, és clar, bevien (riu).

D'on va sortir la idea d'oferir excursions on es barrejaven pirates, sangria, paella i qui sap què més?

Al meu pare el que li agradava era la pesca. Però quan arribava la teranyina a port, hi havia turistes que demanaven d'anar en barca. Així que desembarcaven les xarxes i el peix i embarcaven els turistes allà mateix, una altra cosa que avui estaria prohibidíssima. Quan tornaven, desembarcaven la gent i tornaven a agafar les xarxes per sortir a pescar. Imagini les hores que feien.

A quina platja feien la gresca?

Primer a Aiguafreda, però uns de Barcelona tenien cases allà i es van queixar i ho van fer prohibir. Els devia interrompre la migdiada, perquè eren gresques a l'hora de dinar (riu). Després ja vam anar a Cala Farriola, on no hi ha veïns i es podia cantar i ballar sense problemes.

Devia ser un cau d'anècdotes.

Tantes com vulgui. Un dia ens vam oblidar els coberts a terra i no sabíem com donar menjar a 100 persones. El meu pare els va dir "avui és un dia especial i menjarem arròs com els pescadors". Es va inventar que se'l mengen amb una clova de musclo en lloc de cullera, i tothom va quedar content i va menjar així.

Un home amb imaginació.

Un altre dia al que feia l'arròs li va caure a dins un botó, vagi a saber si de la bragueta. Una alemanya se'l va trobar al plat i es va ben enfadar, però el meu pare va agafar el micro i va dir: "Senyors, per fi ha sortit el premi de la paella. Aquesta senyora ha guanyat l'ampolla de cava", i n'hi va donar una.

Hi havia tants flirts com al vaixell de Vacaciones en el mar?

Alguna vegada, alguna vegada. Ha de pensar que el mar, la calor, poca roba... ja ho porta, això (riu). De fet, els treballadors sempre volien repetir l'any següent...