Un jove italià de 26 anys va ser la 6a víctima d'aquest estiu del fenomen anomenat balconing. Es va precipitar des del setè pis d'un hotel de la Platja d'en Bossa, a Eivissa. La tragèdia va tenir lloc tan sols una setmana després que un altre jove britànic morís en caure del cinquè pis d'una apartament a Mallorca. Aquest fenomen ha provocat, a més, ferits de diversa gravetat com a conseqüència de les greus caigudes que es produeixen en precipitar-se contra el terra. És la truculenta moda d'aquest estiu que hem acabat, un fenomen que, per molt que ho intento, no arribo a entendre. Per molt beguts que vagin o estiguin sota els efectes d'alguna droga, no pot ser que els joves siguin víctimes d'una mena de pandèmia que els duu a saltar de balcó a balcó o del balcó a la piscina. El nou entreteniment fatal que ja s'anomena gràficament balconing ha fet que els hotelers de Balears prenguessin noves mesures, com incrementar l'alçada de les baranes, per a evitar que els joves turistes que s'allotgen als seus establiments practiquin aquesta activitat suïcida.

Es fa difícil acceptar amb naturalitat les teories d'alguns psicòlegs que intenten buscar una explicació quan diuen que "és una qüestió de gent jove", sobretot homes, que se senten com "herois" i en realitat són "kamikazes". Les causes han de ser més consistents per donar resposta a aquest entreteniment. Encara que és obvi, gairebé ridícul, una de les propostes que ha desplegat l'Ajuntament de Portmany , un municipi eivissenc afectat per aquesta bogeria, és que els operadors turístics incideixen en els perills que tenen aquestes pràctiques de risc i que ho incloguin en les seves sessions d'acolliment dels visitants. Tot plegat, sembla una història sense sentit si no fos perquè sis joves han mort absurdament fent-se l'heroi.