El Grup Dol Estel pertany a la coordinadora d'Acompanyament al Dol i dóna suport a a gent que ha perdut una persona estimada. Adolf Gómez n'és membre i ho va patir. Va oferir una xerrada a Girona dos dies després de Tots Sants
És més dur assumir la mort d'un altre que patir la pròpia?
No ho sabem, només ho sabrem quan ens morim. Però en principi és molt dur per als que ens quedem aquí.
De fet, sempre es moren els altres...
Exactament, i ningú ha tornat per explicar-nos què és morir.
Quin és moment més dur davant la mort d'un ésser estimat?
El que s'anomena fase de xoc. A vegades dura uns dies però en altres ocasions dura setmanes, depèn de les circumstàncies. Aquesta fase és com xocar amb cotxe contra un mur: quedes estabornit, et fa mal tot el cos, els sentiments estan remoguts, la ment bloquejada.
És millor oblidar ràpid o recordar per sempre?
No s'ha d'oblidar mai. Qui oblida s'enganya, és un va intent de posar una barrera al dolor. La postura correcta és enfrontar-t'hi per poder tornar a viure.
Un creient supera millor que un no creient el dolor d'una mort?
Els creients tenen una connexió més fàcil amb aquesta realitat que no podem tocar ni veure. Creure -en la religió que sigui- dóna un plus que no té el no creient. Segurament és més dur per a qui no creu en res, perquè amb la mort ho ha perdut tot, no hi ha res més.
Per què un creient està trist, si el mort ha passat a una vida millor?
Perquè per sobre de les creences segueix tenint el dolor i la pena. S'ha estroncat un projecte de vida. Estic parlant, en aquest cas, de la mort d'un fill.
Ja deia Sèneca que la mort és molt més sentida si el pare queda viu.
La mort d'un fill és molt dura. Hauria preferit morir jo que el meu fill.
Et diuen que la vida continua... És mentida, no?
És una vida diferent. Tens dues alternatives: deixar de viure o tirar endavant. Has de tirar endavant, i implica resituar-te i reorganitzar-te. És una fase cruel, dura i llarga. Mai és curta.
De què serveix que et diguin el tòpic: "T'acompanyo en el sentiment"?
El que serveix és que t'acompanyin, encara que no et diguin res. Millor això que una frase tòpica que provoca el sentiment contrari del pretès.
Tenia raó Becker en lamentar "Qué solos se quedan los muertos"?
Crec que no, perquè qui mor queda en algun lloc del cor dels que l'estimaven. Un part seva la continuen portant aquestes persones, en ocasions fins i tot més que si estigués viu.
Quina utilitat té visitar una tomba?
Cadascú reacciona segons les seves creences. Hi ha qui parla amb una fotografia, hi ha qui no necessita símbol extern, hi ha qui visita la tomba. Són formes de buscar un fil conductor.
I hi ha qui busca aquest fil en un mèdium, inclús a la televisió...
Hi ha farsants que s'aprofiten de gent que necessita agafar-se a un clau roent. El 99% de vegades no serveix de res, però si a algú li serveix per tirar endavant, benvingut. Sempre que no caigui després en l'addicció.
