Lluïsa Faixedas ha publicat "Feminisme i història de l'art", recopilació d'articles d'algunes de les pioneres en els estudis de gènere, que expliquen per què les dones han aportat menys a la història de l'art que el homes

Doncs jo li pregunto a vostè: per què les dones han aportat menys a la història de l'art que els homes?

D'una banda, perquè el nombre de dones que històricament s'han dedicat a l'art ha sigut menor que el d'homes, ja que les dones cuidaven de la casa, la família, etc. I també perquè el sistema d'aprenentatge de l'art ho posava més difícil a les dones. Algunes va haver-n'hi, però la història de l'art les va ignorar.

Per quina raó?

Perquè la història de l'art sempre buscava els grans noms, les figures destacades. Agradava la idea del geni amb caràcter estrany, etc. Això privilegiava models tipus Miquel Ángel, Rafael, etc. És clar, moltes dones no encaixaven en el model. Ni molts homes.

Una dona artista estava mal considerada?

Fins al segle XIX la majoria de dones artistes eren filles o família d'algun artista, perquè funcionava gremialment. Quan apareixen les escoles d'art poden accedir-hi, però se'ls prohibia assistir a la classe de nu, perquè per a elles era immoral. Mai podien arribar a formar-se tant com els homes.

A Catalunya el fenomen és més acusat?

Molt més, a penes hi ha documentades artistes plàstiques. Potser només la monja que va il·lustrar el Beatus de Girona, i segurament ni havia nascut aquí. De fet tampoc no hi havia gaires homes. Que floreixi l'art en un lloc depèn molt que hi hagi un mercat potent, i a Catalunya sempre ha sigut força feble.

Bé hi hagut dones escriptores i poetes.

Pintura i l'escultura requereixen un període formació complex, així com material. I encàrrecs. Sense encàrrecs ni pintaves ni esculpies, mentre que sí podies escriure.

No em digui que seria partidària de la paritat als museus, com en la política.

El criteri que han de seguir els museus és la qualitat, no la paritat (riu). Però potser hi ha més dones de les que pensa. Per exemple, es dóna per fet que totes les pintures anònimes són obra d'homes. És més: quadres atribuïts a homes tenien un valor, i en descubrir-se que eren obra d'una dona, el seu valor econòmic ha baixat.

La discriminació salarial ve de lluny.

Però és que a més la història de l'art també en parla de manera diferent a partir que es sap que l'autora és dona. El que fins aleshores era un quadre "ben composat i viril" passa a ser "delicat i femení".

I si resulta que les dones en saben menys de pintar i d'interpretar mapes?

No hi cap prova que ho sostingui. Conec força homes incapaços d'orientar-se (riu). No crec en cap gen de la creativitat ni en diferents intel·ligències segons se sigui home o dona.

Les dones esperaven el príncep blau?

No això, però l'expectativa de les dones durant molts segles era casar-se i tenir fills

Norman Mailer, gran artista, va dir que "la revolució feminista ha convertit la dona en la mena d'home que a mi m'entristia quan era jove, el que treballava de 9 a 5".

He, he, Mailer no era gaire feminista. La revolució feminista ha donat veu i visibilitat a la dona. I encara no ha acabat. Això porta canvis que no sempre agraden a tots els homes.