Sota un cel que no admet penyores, un campanar menut intenta trencar l'horitzó, l'ajuden quatre xiprers punxeguts i un gall de ferro sobre un teulat.
L'olor de fems d'una granja de vedells m'acompanya per carrers sense ordre, al voltant d'una església suspesa al capdamunt de tres graons de cortesia. Al mig de la plaça hi ha sobreviscut un vell plàtan, que estén les seves branques nues, com llargs unglots, cap a un cel enteranyinat per l'aranya de mil desembres.
Una bombeta de baix consum il·lumina permanentment un modest portal i un gat de pedra presideix l'entrada d'un mas. En un corral pulcre com un jardí d'infants s'hi passegen una parella de galls dindi que esperen el sacrifici nadalenc i una cabra d'ulls petits que s'acosta encuriosida.
El paisatge es desplega dolçament per la plana amb volums ondulants de patata fregida i acolorit amb els colors bàsics d'un pintor figuratiu. Unes muntanyetes llunyanes han plantat llavors de neu a l'extrem del panorama i unes figueres de moro estenen els seus pàmpols a la vora del camí. Les runes del palau del diaca mostren els seus murs als quatre vents i un arbre florit de boletes carnoses ofereix els seus fruits en un marge on també hi han florit uns rosers.
Una parella de jubilats riallers es passegen en un carro amb dos cavalls guarnits amb cintes de Nadal i es perden de vista just on el camí s'endinsa entre els arbres.
Darrere de l'arbreda un petit cementiri acaba d'endreçar el destí mortal dels palauencs i els camps s'escolen mansament cap un altre poble que espera pacientment a l'altre costat de la coma.
