Xevi, Ata, Leff i Xicu formen la banda gironina 100 Elephants. La seva cançó No more time, de l'àlbum Madrid, Girona, Barcelona, va ser elegida pel director Gustavo Ron per tancar el seu darrer film, Vivir para siempre, a concurs en diversos festivals internacionals de cinema

100 Elephants: hi caben tots, a l'escenari?

Quasi sempre sí, excepte al final, perquè fem pujar la gent -fans, amics, etc.- a l'escenari a fer-se fotos, i allà la muntem grossa.

Quina és la senda dels Elephants?

Home, com a bons elefants anem caminant a poc a poc però amb passes segures. No tenim cap pressa, encara que sigui lentament, seguim la nostra senda. Sense pressa però sense parar, perquè al món de la música si pares ja et pots considerar mort.

Per formar part d'aquesta banda és més important tenir bones orelles o bona trompa?

Bona trompa, molt bona trompa (riuen). O sigui, molta jeta, que ningú en faci interpretacions equivocades.

S'anomenen Elephants així, amb PH i no amb F, com homenatge al seu ídol Raphael?

He, he, de fet l'Ata es diu en realitat Rafael. Però no, va ser només per donar-nos un toc més britànic, més internacional.

Essent gironins no es van plantejar dir-se els 100 Mosques?

Ui, massa friki, tothom sap que les mosques van a la merda.

Cal tenir memòria d'elefant per recordar l'última vegada que els ha fet cas una televisió pública?

Doncs va seeer ... (pensen) en l'estrena a Barcelona del videoclip de la pel·lícula Vivir para siempre, el novembre passat. Tampoc no fa tant.

Van entrar al món de la música amb subtilesa o com elefant en una cristalleria?

Nosaltres intentem fer tot el soroll i merder que podem. Discreció, la justa.

Deia Darwin que l'elefant de l'Índia a vegades plora. I els elefants gironins?

Els elefants gironins, riuen, discuteixen, surten de festa, treballen... fan de tot. I és clar, també ploren. Això vol dir que tenen sentiments.

Un proverbi xinès diu que la innocència d'un ratolí pot fer moure un elefant. Què fa moure 100 elefants?

Bàsicament el públic. Si no fos pel públic no hauríem fet res. Segurament ni tan sols hauríem tret disc.

Els festivals d'estiu de Girona són un cementiri d'elefants?

En general... potser no són ben bé cementiris però bé... certament és molt difícil accedir-hi. Però ho estem intentant.

El futur de la música és avui negre com el cul d'un elefant?

(Riuen) A primera vista és fosc, però encara hi ha gent a qui li agrada la música, així que tot i les dificultats se'n sortirà.

I el futur de 100 Elephants?

Complicat, tots tenim altres feines, no tenim darrere grans discogràfiques ni grans inversions. Encara hem de fer coses noves, i seguir tocant i gaudint.