Quan sembla que tot està perdut sempre apareix una llum feble, tímida, que il·lumina el camí de sortida. Aquest aforisme es pot aplicar al fenomen de la banca ètica perquè sí, no és una contradicció, existeix. És un moviment que s'està estenent amb empenta arreu del món amb una filosofia molt diferent del model de banc que ens ha portat a la desfeta econòmica que estem patint.

Els noms d'aquestes entitats encara no ens són familiars, les veiem com alguna cosa residual però ja les podem trobar a Espanya. Un exemple és Triodos, que va néixer a Holanda el 1980, ja opera en 80 països i finança activitats culturals, projectes que promouen energies renovables i les iniciatives socials més dèbils, oi que sembla un acudit? El model financer que coneixíem i que hem patit el representava Lehman Brothers. A Lehman Brothers el van acompanyar entitats de pes en les finances especulatives com Northern Rock del Regne Unit, i els seus efectes letals han arrossegat com un tsunami, tot el que ha trobat al seu pas. Infinitats de petites empreses que han abaixat la porta, treballadors que s'han quedat sense feina, famílies senceres que no tenen cap ingrés.

El mite Qué bello és vivir, el film de Capra que explica el compromís d'un banquer amb els ciutadans d'un petit poble contrasta amb el que s'ha posat al descobert sobre el funcionament de les caixes d'estalvis. No obstant, la solució del govern de dissoldre-les per concentrar el poder en 4 o 5 grans bancs, ja ho hem vist, és un risc molt elevat.

Sort que aquella llum que teníem arraconada brilla amb més intensitat amb la sentència d'un jutjat de Navarra que determina que la devolució del pis, tot i que s'hagi depreciat, cancel·la la hipoteca.