Lluís Hortet (Barcelona, 1984) ha tornat als orígens: ha agafat pel seu compte l'immoble on va néixer l'avi que va haver de marxar a l'exili, i hi ha construït un petit hotel: Nord 1901, amb deu habitacions dobles, quatre apartaments i quatre suites.

Hortet: com és que es dedica a l'hostaleria i no a l'agricultura?

No, no, sempre m'ha agradat molt més l'hostaleria. Va coincidir que la meva família tenia aquest edifici al carrer Nord i que jo tenia ganes de fer alguna cosa fora de Barcelona. Vaig pensar en un restaurant perquè m'agrada molt la cuina creativa... i finalment he posat un hotel que no té restaurant.

Ja és un avantatge que la família disposi de tot un edifici antic...

S'ha hagut de restaurar completament, eh? Aquest edifici va ser el regal de boda del meu rebesavi als meus besavis. Llavors, l'any 1901 aquí mateix hi va néixer el seu fill, el meu avi, d'aquí el nom de l'hotel. Es deia Josep Maria Massa i hi va viure fins que va haver de marxar a l'eixili després de la Guerra Civil.

Massa roig, el senyor Massa?

Era una persona recta, i tenia les seves idees. Era molt català i a més estava ficat en la maçoneria.

Mala combinació, pel franquisme. Només li faltava ser jueu.

Però era una persona molt respectada a Girona. Un cirurgià molt prestigiós, que va ser un dels fundadors de la Clínica Girona. Sort d'això va poder fugir.

La medicina el va ajudar?

Va estar empresonat, però en ser un cirurgià reconegut el van cridar per a una operació. Va sortir de la presó per anar a l'hospital a operar, però un cop acabada l'operació es va escapar. Va sortir de l'hospital amb una gavardina i una pistola a cada butxaca (riu). Va poder passar a França, i d'allà a Veneçuela, on va néixer la meva mare.

Vostè ha tancat el cercle?

Una mica es podria dir així, perquè una part de la família va restar exilada a França i Veneçuela, algunes ties i àvies van morir sense fills... entre unes coses i altres, jo sóc el primer de la família que ha tornat aquí.

Una victòria pòstuma del seu avi sobre les circumstàncies?

Penso que sí. I més perquè tota aquesta història va lligada a la filosofia de Nord 1901, ja que a la família sempre s'ha tingut molt present.

Deu saber que aquest local va ser durant molts anys refugi dels noctàmbuls més empedreïts de Girona.

Ho sé, aquí hi havia el Nummulit. I abans hi havia hagut un laboratori.

S'escolten a la nit gemecs d'esperits que demanen una altra ronda?

Algunes nits encara se senten (riu).

Tenen futur els petits hotels davant de les grans cadenes?

Cada vegada més. Aquí fem una aposta molt personalitzada, que la gent se senti molt identificada amb Girona, que té molta personalitat. La decoració, els colors, la pedra, van cap aquí. Un hotel modern i portat per gent jove, en un edifici clàssic.

En una ciutat com Girona?

Girona també és així, té una personalitat molt forta, molt marcada. Al costat d'una vessant més clàssica i romàntica n'hi ha una altra de jove, molt dinàmica. Fins i tot alternativa, diria.