A més de monja, Cristina Antolín (Oriola, 1959) és cirurgiana i ginecòloga, i dirigeix l'hospital San Martín de Porres, en un barri de barraques de Yaoundé, capital del Camerun. És a Girona per donar suport a la campanya de Mans Unides contra la mortalitat infantil

Las niñas ya no quieren ser princesas, deia Antonio Flores. I missioneres?

Està clar que avui hi ha una falta de vocacions. Però gent que vol anar a misisons i vol ajudar, n'hi continua havent.

Allò de "recaptar diners per als negrets" és avui políticament incorrecte?

Aquesta expressió em dol, perquè és un tracte de categoria inferior. Anem allà a compartir, a caminar amb ells.

Què saben d'aquest primer món?

Per una banda el tenen idealitzat, pensen que a Europa obrim una aixeta i ?cauen dòlars. D'altra banda, saben que el primer món és responsable de les situacions que estan vivint allà.

Històricament, es refereix?

Històricament per descomptat. Però també ara, quan sota l'aparença d'ajuda o de préstecs s'estan espoliant les riqueses d'Àfrica. I Europa hi manté per interessos governants corruptes.

Entén que ho deixin tot i arrisquin la vida per venir aquí il·legalment?

Si algú veu que se li mor un fill perquè no té diners per alimentar-lo o cuidar-lo, és lògic que busqui una vida millor. No entenc que aquí no se'ls accepti. El món és de tots, i és per a tots. Tothom hi ha de tenir un espai on realitzar-se.

"Campanyes contra la fam a l'Àfrica? Prou problemes tenim aquí!"

És una expressió molt egoista. Qui pensi que aquí té problemes no coneix l'Àfrica. Si compartíssim una mica del que tenim, seríem més feliços a la vida.

És lícit delinquir si es té gana?

Comprenc la gent que roba perquè té gana o perquè té un nen molt malalt i necessita diners.

Perdoni la blasfèmia: un nen morint de gana no fa dubtar de l'existència d'un Déu que ho permet?

Déu ens ha donat la llibertat. És el món qui fa que la riquesa estigui mal repartida. Els culpables som nosaltres.

Un s'hi acaba acostumant?

El cor sempre és sensible. Jo continuo sofrint, encara em cauen les llàgrimes quan veig morir un nen. Però certament, t'hi habitues.

Religiosa i científica: com solucionar el tema de la sida a l'Àfrica?

Primer educant la gent perquè portin una vida més sana, menys promíscua. I llavors amb prevenció.

Això inclou el preservatiu?

Si en alguns casos és necessari, és clar que sí. És donar resposta a una situació concreta. Però primer hi ha l'educació.

Tenen conflictes la Cristina Antolín científica i la religiosa?

Conviuen perfectament. Quan toques la realitat i has de donar respostes a cada moment, les dónes amb molta llibertat i molta integritat.

Com és que amb la tasca que fan vostès l'Església té mala imatge?

(Somriu) Dins l'Església hi ha diferents tendències, diferents models. Hi ha l'Església que va predicar Jesucrist, d'estar al costat dels pobres i tocar la realitat. I n'hi ha una altra que està més lluny de la realitat.