En aquesta vella Europa, hi ha deu milions i mig de ciutadans que han batut el rècord mundial de dies sense govern. Els polítics belgues (flamencs i valons) no aconsegueixen posar-se d'acord per formar-lo després de les darreres eleccions. Sembla que hi ha una crisi de confiança entre tots dos grups. Joves estudiants van promoure fa uns dies la revolució de les patates fregides mentre les dones dels polítics els van amenaçar amb un càstig que ja van inventar els grecs -com quasi tot-. Aristòfanes, a la seva comèdi Lisístrata, estrenada el 411 aC, relatava com les dones gregues, a fi de forçar els seus marits a negociar la pau mentre és coïa la Guerra del Peloponès, els van fer vaga de sexe.
L'amenaça ja fa uns dies que dura i no sembla que hagi produït efectes. Tampoc sembla que n'hagi produït cap de destacable estar-se més de dos-cents dies sense govern, però això ja ens ho podíem imaginar. D'altra banda un amic meu diu que l'abstinència és una amenaça de pa sucat amb oli, perquè a la majoria de parelles això ja els passa encara que no formi part de cap conxorxa. Potser sí. Però una mesura així pressuposa moltes coses. La primera és que no hi ha un nombre significatiu de dones que es dediquin a la política. La segona és que, segons les dones dels polítics belgues, l'únic damnificat per l'abstinència sexual és l'home. Ens és igual, no practicar el sexe, a les dones? Jo diria que no. Diria que és com quan castigues el teu fill a no jugar amb l'amic i t'has de passar la tarda jugant amb ell al parxís. I tercera, si han resistit tants de dies sense govern potser és que tampoc no fa tanta falta. No new is good new, diuen. I Bèlgica només surt a la tele per proclamar la revolució de les patates fregides. Volen dir que els va tan malament?
