Aquesta nit a 2/4 de 12 tindrà lloc al pavelló firal de la Bisbal un concert benèfic a favor d'El Trampolí, associació que ofereix a joves disminuïts psíquics activitats lúdiques i educatives gratuïtes. El concert -amb Ari, Amparo (Amparanoia), Mazoni-Sanjosex i altres- el presenta Mercedes Milà

Com ha vingut a parar aquí Mercedes Milà?

A través d'una persona, que en coneixia una altra, i aquesta a una altra... fins que vam arribar a ella. Des del començament va acceptar, molt predisposada. No només ve a presentar, sinó que vol conèixer l'entitat, passar el dia amb nosaltres, conèixer els nois, etc.

Passar de GH a presentar un acte a benefici de disminuïts és una millora.

(Riu) Tot el que sigui ajudar la gent és sempre una millora.

I deuen ser persones molt millors les d'El Trampolí que les de GH.

Per descomptat, perquè vaja personatges hi ha en aquell programa...

Els nois disminuïts necessiten un trampolí que els impulsi?

Un trampolí a la nostra vida el necessitem tots. Però els que no patim cap disminució ho tenim més fàcil, ja que ens busquem els nostres propis trampolins. Malauradament, ells no en són capaços.

I les institucions i administracions?

Tampoc no és que ajudin gaire.

No deu ser que no destinin diners a bajanades, a vegades...

Sí, però a bajanades de les quals puguin treure algun benefici. I al món social, al del més desafavorits, poca cosa hi ha a guanyar-hi.

Cap on impulsa aquests nois i noies, el trampolí?

A tenir més autoestima, a trobar-se ells mateixos expressant les seves inquietuds. Les institucions parlen de necessitats dels disminuïts, nosaltres anem més enllà. No només les necessitats bàsiques són importants.

I si després de saltar del trampolí no hi ha aigua a la piscina/vida real i se la foten?

No se la poden fotre, perquè fem un treball paral·lel. A més de treballar amb ells, hi ha una feina de sensibilitzar la societat.

La sorprenen encara?

Cada dia em sorprenen amb les capacitats que tenen, que estan amagades perquè la societat ja s'ocupa d'amagar-les. Els centres convencionals per a disminuïts no els deixen expressar-se del tot. Tenen capacitats humanes, artístiques... de tot tipus.

Com va arribar a implicar-s'hi tant?

El meu estimat germà és discapacitat psíquic. Sempre hi he estat molot unida, jo volia sempre passar hores i hores amb ell. Quan es va fer adult, vaig veure que era ben bé un salt a una piscina buida, com deia vostè. No hi ha res per a ells, pateixen molt. Així està muntada la societat. El Trampolí intenta resoldre-ho una mica.

Tota una diputada (PP) i exministra de Sanitat, aquest dia es va referir als discapacitats com a tontitos.

És horrorós, aquesta senyora ja hauria d'estar fora de la política. El més trist de l'episodi és que Celia Villalobos continuï essent diputada. I que ningú l'hagi expulsada del partit.