S'ha citat moltes vegades la dita atribuïda a Einstein i en la qual ens alertava a la meitat del segle passat que "mai havíem anat tan ràpid a no sabem on". Els mateixos que premien l'accelerador per anar cada vegada més de pressa ara ens demanen que frenem de cop. Però el problema no és la velocitat, sinó la direcció. El creixement econòmic dels últims anys no té una etapa similar en cap moment de la història i ha significat una millora general de la qualitat de vida de la població de gairebé mig món però, tot i això, no s'ha aconseguit o no s'ha volgut reduir en la mateixa proporció els índexs de pobresa. La crisi que ha seguit, com totes les crisis, afecta sobretot les classes mitjanes i eixampla la distància entre els pocs que tenen cada vegada més i els molts que tenen cada vegada menys. Tot això s'hauria de tenir present quan, de forma raonable, l'administració ens demana un esforç conjunt per cenyir-nos el cinturó. Els governs s'ho han gastat tot, primer els nostres diners i després els que van demanar en nom nostre. On són ara els keynesians que predicaven i exigien injectar fons públics al sistema per evitar la reducció de l'activitat econòmica? Són els culpables directes que ?ha?guem passat d'anar malament a anar pitjor, els que van afavorir una part molt important del deute que ens ofega! Volien mantenir la velocitat i no entenien que anàvem a l'abisme. Els economistes s'han equivocat tots, com els polítics. No han rectificat i, per tant, no tenim arguments racionals per fiar-nos dels primers i només una certa resignació barrejada amb una còmoda necessitat fa que donem una nova oportunitat als segons. Però no escoltem ni fem cas dels savis, els pensadors, la gent de seny, els moralistes i fins i tot els poetes, que fa temps que alerten que aquest no és camí.
