Entre la serra de les Medes i la del Puig del Moro, i sota els cingles del Far i la Salut, s'estén la vall d'Hostoles i s'hi passeja inquiet el riu Brugent. Les cases i els carrers de les Planes descansen sobre la capa basàltica que sorgí d'un volcà, quan encara no s'havien inventat els calendaris, ni les agendes, ni els rellotges de sol.

Una escola a peu de carretera intenta explicar als petits nyerros de la vall, que aquestes terres ja foren conreades per pagesos neolítics i que Pere Torrent -àlies Cufí- fou mort a la forca l'any 1619 per exercir de Bruixot a les Encies. Però avui és dissabte, l'equip local guanya 3 a 0, en un camp de futbol sota l'ombra allargada del campanar i els nens més petits juguen en una plaça on s'hi dibuixa encara el sol de la tarda. Dues senyores han sortit a passejar i la seva silueta es retalla sobre els murs clars de l'església.

Un safareig, a redós d'un teulat amb bigues de fusta, amaga unes aigues encalmades on s'hi reflexa el blau d'un cel en les darreries de l'hivern. Unes noies que parlen pel mòbil passen pel davant de la font i una màquina de cocacoles, tancada darrere d'una reixa metàl·lica, espera que arribin els seus clients. Els murs arruïnats del castell d'Hostoles brillen amb la llum escadussera d'un sol que s'amaga ràpidament darrere dels cingles. El castell fa de terme amb Sant Feliu de Pallerols, poble del qual les Planes se segregà a finals d'un segle mig oblidat. Però avui, quan ja els bruixots exerceixen per Internet i els pagesos llauren amb tractor, el poble encara recorda que un dia la Guàrdia Civil carregà a cavall i despietadament contra els planencs revoltats.