Celdoni Fonoll ha presentat fa pocs dies a la Casa de Cultura de Girona Bèsties i bestioles, el seu novè llibre de versos sobre la natura, en aquest cas amb fotografies de Jaume Sañé i amb una cançó epìleg interpretada per la seva dona, Lloll Bertran

El molesta, amb el seu historial, ser conegut com "el marit de la Lloll"?

Gens, perquè és veritat que sóc l'home de la Lloll, "si és que hi ha homes

-o dones- d'algú" que diu, si fa no fa, una cançó.

El fonoll és una planta gens elitista, que creix al costat dels camins. Per això la seva poesia és també tan propera?

Si els meus versos són volgudament propers és perquè -tot i que conec bé els nostres clàssics- han begut força a les fonts de la poesia i de la cançó popular.

No deu ser poesia amb propietats digestives, com també té el fonoll?

Això ho ha de dir l'hipotètic lector. També diuen que el fonoll és afrodisíac, potser per això he publicat tres llibres eròtics i preparo el quart per a la tardor.

És millor dedicar versos als animals que a les persones?

Els bestiaris sovint han servit per parlar de persones tot parlant d'animals.

Com més coneix les persones més estima els animals?

Estimo la natura en general, tots som natura. Però és cert que hi ha persones ben bèsties; amb perdó dels animals.

Els naturalistes diuen que les espècies forasteres perjudiquen els animals autòctons. No és el que extrapolen els xenòfobs a les persones?

És veritat que les espècies invasores són un perill per a les autòctones. Els xenòfobs s'agafaran al que sigui. Jo sempre he dit que val més un immigrant integrat que un català renegat.

Quin vers dedicaria al toro, protagonista d'una festa que alguns consideren la mar de catalana?

Vaig fer referència al pobre toro en uns versos publicats al llibre Mamífers peluts. Heus-ne aquí un fragment: Ruc, ruquet, humil, pencaire/i de tossut tarannà,/ al toro del vell, mal aire,/plantes cara, net i clar.

Fa anys que no veig una sargantana: hi ha animals que aviat els coneixerem només a través de versos?

Tant de bo que no passi mai això, però el perill hi és.

Hi ha nens que si els fan dibuixar un pollastre dibuixen cuixes rostides del Kentucky Fried Chiken.

S'ha d'incrementar el contacte amb la natura i amb la vida rural.

Quin personatge públic s'assembla a un tòtil?

El tòtil és un amfibi que fa un xiulet nocturn. Popularment ser un tòtil vol dir ser un beneit. Cadascú que hi posi els noms que vulgui.

I a un gamarús?

Gamarús també vol dir persona estúpida, i d'estúpids n'hi ha prou a tot arreu. Només cal que engegueu el televisor i en veureu a munts.

A un escurçó?

Ho dic a Bèsties i bestioles: Hi ha molts vipèrids amb càrrec/al meu malmenat país,/més perillosos encara

que el temut escurçó gris

M'improvisa un vers dedicat a Espanya?

L'improviso, i en espanyol: Ordeno y mango.