L'enginyer i exministre d'Indústria Joan Majó està triomfant a les llibreries amb No m'ho crec, en què posa en dubte les explicacions oficials de la crisi econòmica. Majó va ser ahir a la Casa de Cultura de Girona per parlar precisament de quines actituds cal tenir davant d'aquesta crisi.

Què no es creu, incrèdul?

Ja no em vaig creure les explicacions que donaven la culpa de la crisi financera internacional a les subprime nord-americanes.

Els que no hi entenem vam donar per bona aquesta explciació. Era falsa?

Passaven moltes més coses dins del sistema financer. Però encara em creia menys que la crisi a Espanya fos per contagi de la crisi internacional. La nostra crisi era pròpia, com s'ha demostrat. Ens l'havíem fet nosaltres.

Encara veu raons per a l'optimisme?

Sí, perquè hem basat una part important de la felicitat en el consum, i hi ha moltes maneres de ser feliços. Encara que hàgim de reduir el consum, això no té per què rebaixar la felicitat.

De què serveix saber els motius reals de la crisi si serem pobres igual?

La crisi és una malaltia, i per curar-nos d'una malaltia és primordial saber què ens passa. Ara ja sabem què ens passa i sabem que ens podem curar.

Com s'ha pervertit tant el sistema financer?

El sistema financer abans estava al servei de l'economia productiva. La gent guanyava diners fabricant coses, venent-les, etc. A partir dels 80 va canviar.

Com?

Es va convertir en un element de negoci en si mateix: es guanyaven diners només fent moure diners. Això no servia de res però no parava de donar beneficis. Hem de tornar a convertir el sistema financer en el que havia sigut sempre. Guanyar diners especulant no ajuda ningú, no arregla res.

El mur del capitalisme ha caigut?

El del capitalisme financer hauria de caure, però encara no ho ha fet. Es guanyen diners que no són veritat. I quan s'ha demostrat, s'ha enfonsat tot. El capitalisme, ben regulat, pot funcionar.

Amb Zapatero podem sortir-ne?

Pel que han demostrat, ens pot ajudar a sortir-ne tan poc ell com el possible substitut. Ara bé, aplicant les mesures que corresponen al diag?nòstic -realitzat tard i per pressions exteriors- amb qualsevol dirigent ens en podem sortir.

Catalunya, millor tota sola?

Si poguéssim assolir una Catalunya motor econòmic dins d'una Espanya que acceptés la nostra identitat seríem una Baviera. I m'estimo més ser Baviera que un petit estat independent.

Vostè que hi ha estat a dins: ens podem refiar dels governs?

A vegades sí i a vegades no. Sovint posen els interessos polítics per davant de les anàlisis dels experts, i això fa molt de mal.

Sort que ens queda el futbol?

Per una banda ens fa oblidar de tot, i no sé si és una sort o no. Però la manera com ha derivat l'últim mes fa molt de mal als intents de refer les bones relacions amb la resta d'Espanya i Madrid. El futbol ha sigut un nou element de ruptura, i això no és bo.