S'acosta l'estiu, que fa que es mostrin els cossos... i els tatuatges. Des de fa uns anys tatuar-se el cos, pràctica abans reservada a presidiaris i mariners, està de moda. L'argentí Nano Lucarelli, propietari de Tinta Mía Tatoo, a Girona, explica algunes de les claus d'aquest art.

La gent tatuada que veig pel carrer són tots presidiaris i mariners?

No, això ha canviat fa molt temps. En aquests moments el tatuatge forma part de l'art, igual com es pot pintar un quadre o fer una escultura.

Art efímer, no? Tots acabem morint...

He, he, no sé si dir-ne efímer. És molt identificatiu de la persona, estarà tota la vida amb la persona i se n'anirà amb ella. Patint el mateix desgast que patirà el cos. El tatuatge és un art que camina.

Avui el rebel és el que no va tatuat, perquè va contra allò establert?

Això de la rebel·lia és un concepte que ha imposat la societat.

Però per exemple, jo vaig a un gimnàs i dec ser l'únic que no du cap tatuatge. Sóc una persona rara?

No, però hauria de dur-ne (riu). El que passa és que el fenomen ha crescut i continuarà creixent. Quan d'aquí a uns anys els joves d'avui siguin vells formaran una generació de vells tatuats.

Imagini un dels nostres avis descobrint un tatuatge en treure la roba a una dona.

Crec que li hauria agradat (riallada).

Si no vas tatuat no ets jove?

El jovent és qui més es tatua, però he tatuat des de nois de 15 anys fins a dones de 60. Són gustos personals, i amb el temps va entrant en la normalitat.

Quin dibuix és el més estrany que li han demanat com a tatuatge?

Ui, li podria dir moltes coses divertides i altres de no tan divertides. Un cop vaig tatuar-li a un noi les ombres dels abdominals (riu), va ser curiós.

Tatuar-se una àncora al bíceps ja no es porta?

Es porta tot. La psicologia de les imatges en la història del tatuatge és molt clàssica. Les típiques imatges de l'àncora, la calavera, cares de dones... són iconografies del tatuatge que porten cent anys fent-se.

Però també hi deu haver modes. Ara mateix què es porta?

Normalment hi té molt a veure el que està de moda en televisió i en el món de l'esport. Però cada cop la gent és més exigent.

En quin sentit?

Vol que el tatuatge s'avingui amb el cos. Així és com treballo jo. No enganxo una plantilla, sinó que incorporo el tatuatge al cos. Trigo més a dissenyar el dibuix que a tatuar-lo.

Parlant del cos: el lloc més estrany on ha fet un tatuatge?

He tatuat a totes les parts del cos. A les natges, les aixelles....

Esperi, esperi: quan diu totes les parts del cos vol dir totes?

No he tatuat mai en un penis. Tinc col·legues que ho han fet, però jo no m'hi he trobat.

Veu en ocasions tatuatges que més valdria que no s'haguessin fet?

Moltes vegades. Sovint la gent i alguns professionals no en tenen consciència. En realitat falta cultura, que la gent s'hi interessi més i que els artistes facin bé la seva feina.