Isabel Tarragó: «El Llagostera és una barreja de família i empresa»

El futbol fa estranys companys de llit?

(Sorpresa) Ha, ha. Ostres, em penso que no. En el nostre cas va ser al revés.

El llit els va fer estranys companys de futbol?

Això mateix (riu).

Ha de cridar a l'ordre més sovint al seu entrenador o al seu marit?

Al meu marit. Però tampoc cregui que gaire sovint. Ens portem la mar de bé, si no, no podríem estar 24 hores al dia junts, com estem normalment.

Viuen junts, treballen junts i dirigeixen junts l'equip de futbol. No està ja una mica avorrida d'Oriol Alsina?

No, no, encara em queda corda per temps. Tant a casa, com al club, com a la feina. De moment no me n'he cansat enlloc. No me'n puc queixar.

I si per aquestes coses del futbol l'ha de despatxar?

Em preocupa més que pugui marxar ell que no que l'hagi de fer fora jo.

Perdoni, que ja em perdo: parla del club o de casa?

Del club, del club.

On és més dura vostè?

En cap dels dos llocs. No cal. És millor tenir mà esquerra que tenir mala llet.

Qui mana a casa?

Mmmm. Podríem dir que un 50% cadascú. Depèn del tema. En alguns temes mano més jo, en altres mana més ell.

Al club sí que deu quedar clar qui mana, no?

També anem una mica igual que a casa. En alguns temes ha de manar ell, que per alguna cosa és l'entrenador i el que hi entén de futbol. En altres, jo ?exerceixo de presidenta. Per això funciona la nostra relació, perquè cadascú sap el que ha de fer i no es fica en la feina de l'altre.

Vostè no hi entén, de futbol?

Cada dia una mica més.

Els equips de Primera Divisió funcionarien millor si els entrenadors es casessin amb els presidents?

He, he. Potser tindrien millor relació, però no sé si tothom ho entendria.

El secret de l'èxit del Llagostera és portar-lo com si fos una família?

Això sí. El Llagostera és una barreja de família i empresa. Hi ha gent molt ben avinguda, tots ens coneixem de fa temps i ens fem costat uns als altres, i en aquest sentit és com una família. Després, es tracta de portar el tema econòmic a la manera empresarial. Potser en aquesta combinació hi ha el secret del nostre èxit.

Quan celebren un triomf ho fan com a presidenta i entrenador o més íntimament, com celebren les coses les parelles?

Ho celebrem de totes dues maneres (gran riallada).

Parlen molt de futbol a casa?

Menys del que gent es pensa. Comentem només allò imprescindible.

I parlen de casa al club?

Mai, gens.

On se celebren les reunions presidenta-entrenador?

Acostumen a tenir lloc més a casa que al club.