Quan Artur Mas va dir que faria el Govern dels millors, molta gent es va preguntar encuriosida qui seria l'escollit per ocupar una àrea tan sensible com la d'economia. El president de la Generalitat li va oferir el càrrec a un professor universitari amb solvència contrastada i de prestigi reconegut en l'àmbit de la docència. El primer gran repte del conseller ha estat fer possible la quadratura del cercle, elaborant uns pressupostos més esquifits que els anteriors -per primer cop a la història- però que paral·lelament havien de fer front al pagament de més interessos que mai pel deute i amb una contenció més gran del dèficit. El Govern va aprovar ahir els pressupostos i el conseller els va anar a dipositar al Parlament. Un cop acabada la feina, el professor Mas-Colell no va poder evitar la temptació de posar-se nota a si mateix i va declarar que no hi havia marge per fer altra cosa que la que ell proposa. Sembla com si no s'adonés que ha passat d'examinador a examinat. En termes polítics, el conseller ha d'assumir que si espera que algun altre partit faciliti l'aprovació dels comptes, haurà de fer concessions en alguna de les partides que proposa. I en termes socials, el responsable del departament d'Economia ha d'acceptar que la reducció de la despesa podria no ser tan lineal com es planteja. Té raó el conseller Mas-Colell quan afirma que és necessari sortir de l'espiral d'endeutament, que posa realment en perill l'estat del benestar; però si bé aquesta és una visió necessària a mitjà i llarg termini, no cal perdre de vista les necessitats immediates que la crisi està provocant en moltes famílies. Sovint hem defensat les virtuts de l'autogovern pel que significa de gestió des de la proximitat, i això és el que caldria posar en valor precisament ara.
