Algú, no recordo qui, es demanava en un escrit com era possible que hi hagués tants d'homes, sobretot joves, que es deixessin matar per la pàtria. Algun mecanisme bàsic deuen descodificar, perquè la vida reclama vida i al fons de tot de nosaltres som unes quantes cèl·lules programades per a la supervivència. També espanten els disposats a matar per la pàtria, sigui quina sigui la pàtria. Cadascú se la sap, la seva. Un dia, un policia nacional m'explicava que els "antidisturbis" eren escollits pel seu coeficient intel·lectual. Em deia que ell també els havia de patir. La meva àvia, des de la talaia dels vuitanta anys, em recomanava que quan en veiés algun pel carrer, canviés de vorera.
Costen d'entendre algunes de les escenes que es van poder veure la setmana passada a Barcelona i quan vulguin al Youtube. Un grup de dones i joves asseguts a terra i mans enlaire. A uns quants pams de distància els antiavalots, amb tota aquesta dramatúrgia escènica de cascos negres, uniformes negres i botes, també negres, amb la porra a la mà. I els uniformats comencen a colpejar a tot de persones que mostren tots els elements del llenguatge no verbal, estàndards i ?universals, que indiquen resistència, però passiva. Són en una ?posició inferior, asseguts a terra, i mostren els palmells buits i les mans enlaire. Ho entendria fins i tot un nen de pocs anys. "Ven aquí si tienes cojones" crida un mosso en un dels vídeos. Pur primitivisme a sou. El conseller d'Interior, Felip Puig, diu que hi ha imatges manipulades i proposa que els cascs dels mossos duguin una càmera incorporada. Segur que és una bona idea. Des d'aquesta posició, els antiavalots no sortiran mai en pantalla. I la violència seguirà espatllant-ho tot.
