El cas Dominique Strauss- Kahn ha provocat un seguit d'especulacions per esbrinar què va passar realment amb la cambrera de l'hotel de Nova York on s'allotjava DSK. Repassant les dades que s'han donat a conèixer pels mitjans que, dit sigui de pas, tampoc estan exempts de sospita, es fa molt difícil entendre com un dels personatges més influents de l'economia mundial llancés per la borda el seu futur amb l'intent de violació de la cambrera de l'hotel de la qual no se sap la identitat. Aquest fet, tan inexplicable com possible, ha desfermat la teoria de la conspiració. Aquesta proposa que la detenció del ja exdirector de l'FMI és un pla ideat per Sarkozy per tallar la carrera de l'únic socialista que li podia plantar cara a les eleccions presidencials franceses de 2012. Tots els elements que envolten el cas són més propis d'un film nord-americà de baix pressupost. Un personatge poderós vinculat amb un lobby jueu, casat amb una periodista de prestigi i milionària, que va abandonar la professió per dedicar-se al seu marit. La cosa no s'acaba aquí. Misteriosament han aparegut les declaracions d'una periodista que anys enrere va ser presumptament assetjada per DSK i que en el moment dels fets no ho va denunciar seguint els consells de la seva mare, una política veterana de les files socialistes. Per completar-ho, es parla de Christine Lagarde, la ministra francesa d'economia, com a possible substituta seva al capdavant de l'FMI, de la qual se sap que va fer carrera als EUA defensant els interessos de la indústria militar; una candidatura que està ocasionant les previsibles protestes de Rússia i la Xina.

Tot plegat és un embolic que sobrepassa la teoria del complot. Ja només queda formular dues hipòtesis: paranoia conspiratòria o delinqüència comuna?