L'1 de juny Can Kiku va tancar les portes definitivament, després de quasi 40 anys. El seu propietari i xef, Francesc Marcé "Kiku" ha complert 65 anys i es jubila. Can Kiku s'ha fet tan conegut per la seva bona cuina com per ser un santuari culer. Aquest diumenge a la tarda, Lladó li retrà un merescut homenatge

Posar un restaurant en un poblet com Lladó devia ser un risc, fa 40 anys.

Home, Lladó no era un poblet perdut, ja hi havia gent força coneguda a la comarca. Ara, certament, obrir-hi un restaurant va ser una mica arriscat. Però qui no arrisca no aconsegueix res. Jo havia treballat a Can Duran de Figueres i ja coneixia gent.

Una cartera de clients, que diríem.

He, he, exactament. També treballava els estius a Roses, i només d'obrir, la cosa ja va anar bastant bé. I cada cop va anar a més.

Finalment no es sap si era més conegut per la bona cuina o per un santuari barcelonista.

Per les dues coses. Fa 30 anys que presideixo la Penya Blaugrana de Figueres, i vulguis que no, coneixes gent i venien a menjar aquí. He donat de menjar sovint a Quini, Maradona, Alexanco, Urruti -al cel sigui-, que venien aquí de cacera i després dinaven a Can Kiku.

Com va decidir convertir Can Kiku en referent dels culés?

En venir jugadors i fer-me fotos amb ells. Un dia vaig pensar: en lloc de tenir un quadre de fulano, per què no penjar fotos dels jugadors del Barça que han passat per aquí? Això va fer que després en vinguéssin més, igual que directius. Ep! Però culer ho he sigut tota la vida.

Per favor! Ja hi compto! Es canvia abans de dona que d'equip de futbol.

Ja en pot estar segur.

La tendència als restaurants és no significar-se ni esportiva ni políticament per no perdre clients. Vostè s'ho passa pel forro?

Vostè quan va a missa hi va perquè creu i no pas per les imatges dels sants que hi hagi, no?

No ho dubti.

Doncs Can Kiku era igual. Si venia un madridista, mentre no parlés malament del Barça no hi havia problema. M'agradava que respectéssin aquest santuari-que diu vostè- i a més em felicitessin com a cuiner.

La llegenda diu que arribat el cas, feia fora el client.

Això va passar una vegada, que van entrar tres xorissos, parlant clar. Van veure les fotos i van començar a collonar i deixar el Barça per terra. Els vaig dir que a casa meva havien de tenir respecte per les fotos d'aquells jugadors i si no ja podien marxar i no calia ni que paguéssin. Es van ofendre i van marxar. I els vaig convidar.

A Mourinho el serviria?

Per què no? I encantat que vingués. Mentre no em comencés a dir por qué, por qué, por qué...

Canviaria alguna Champion del Barça per haver aconseguit una estrella Michelin?

Ni pensar-ho. Això de les estrelles i els estrellats no em diu res. Jo sempre he passat de tots els premis gastronòmics. Molt millor les champions, on va a parar, tant de bo la guanyéssim cada any.